Tipus de Depots Canins
Tipus de Depots Canins
Els esports canins són activitats que hi participen gossos amb la seva guia, són apassionants i molt divertits, però hem de conèixer cada esport que pots practicar amb el teu gos i la forma de fer-ho segur tant per a vosaltres com la gent.
En aquest article pretenem explicar-te els tipus d’esport amb gossos més abituals, Et donem una nocions sobre els diferents esports canins: de què es tracta cadascun d’ells, les regles, l’equip necessari, el tipus d’entrenament que necessita un gos per participar, com saber si el teu gos és apte per a algun d’aquests esports… en fi una mica de tot.
Tria l’esport caní que més t’agradi, aprèn sobre ell i comença a practicar amb el teu gos.
Abans de res indicar que per a la pràctica d’esports canins és molt recomanable tenir una assegurança que cobreixi com a minim la Responsabilitat civil del gos , des d’aqui hem d’indicar que la majoria de companyes EXCLOUEN la responsabilitat civil de l’assegurança del teu gos si està practicant esports …
http://www.segurosescriba.com/seguros-para-perros
Alguns esports Canins
- Agility.
- Flyball.
- Pastoreig esportiu
- Körung
- Mushing.
- Bikejoring Skijöring.
- Canicross.
- OCI
- Habilitats.
- Freestile.
- Discdogging/Dog Frisbee.
- Mondioring.
- RCI, IPO o VPG
Agility. (Reglament)
El 1978 durant la celebració d’una cèlebre exposició canina a Londres (Cruft’s dog show): Per cobrir el temps de descans entre competicions es va decidir, entrenar alguns gossos a l’estil dels esdeveniments hípics: superar salts i obstacles en una carrera contra rellotge sota la direcció dels seus guies. L’espectacle va tenir una gran acceptació per part del públic i aviat es va estendre com a esport per Europa, Japó, Canadà i EUA.
En una pista s’ubiquen obstacles diversos descrits en reglament internacional (salts, rodes, rampes, balancins, túnels, etc.). En ordre desconegut per a gos i guia fins moments abans de l’ inici en què es permetrà al guia un breu reconeixement per memoritzar i planificar l’ estratègia de conducció del gos.
El gos ha de sortejar els obstacles i el guia ha d’ anar indicant-li l’ ordre amb expressió corporal i verbal: Sense collar ni corretja i sense tocar l’ animal o l’ obstacle.
S’ haurà de guiar amb claredat evitant presentar-li situacions de risc.
Aquest recorregut s’ ha de fer en el menor temps possible i amb la menor quantitat de penalitzacions possibles.
Races:
Oberta a tots els gossos sense limitació de raça, o mida, a condició de no patir malaltia o defecte físic que els incapaciti per córrer, saltar o fer exercici.
Recomanacions:
L’ edat mínima per començar a participar és de 15 mesos. El gos haurà de posseir obediència bàsica havent de començar amb ella de cadell per evitar costums mal adquirits. Està aconsellat per als exemplars de ciutat que passen molt de temps en llocs reduïts.
Punts:
Constitueix un desnonament per als gossos: contacte amb els seus congèneres i la natura. Establir relacions d’ amistat entre els seus duels.
Flyball.
A la dècada dels 70, quan el californià Herbert Wagner va desenvolupar el primer llançador de pilotes de tennis.
Consisteix en 2 equips de 4 gossos cadascun, competint per desenvolupar una carrera en el menor temps possible, sense faltes.
El primer gos surt de la línia d’inici i ha de recórrer una distància d’aproximadament 15 metres fins a una caixa, la que ha de colpejar amb les seves potes perquè alliberi una pilota de tennis.
Amb ella en el seu hoquei, el gos ha de tornar al punt de partida, d’on sortirà el segon gos de l’equip i així fins al quart gos.
Pel circuit es troben 4 obstacles l’ alçada dels quals depèn de la dels participants, que competeixen en grups homogenis.
La qualificació obtinguda depèn del temps utilitzat en la carrera, i tots els gossos d’ un mateix equip reben igual puntuació.
Races:
Obert a totes les races de gos, amb o sense pedigree.
Pastoreig
Pastoreig. Actualment han augmentat en nombre i varietat, en concret a Catalunya i Donisti hi ha molta aficion
Activitat de pasturatge no necessàriament requerida com a activitat real de treball, sinó com a esport “per preservar els talents i habilitats de les races de pasturatge”.
Els animals utilitzats són: ovelles, ànecs i vaquí.
El gos ha de:
cooperar amb el guia, tenir iniciativa i bon judici
mostrar vigor per enfrontar els animals que són tercos.
Races: Australian cattle dog. Pastor Australià. Pastor Alemany. Border collie. Bearded collie. Bouvier des flandes. Shetland sheepdog. Old english sheepdog. Cardigan welsh corgi.
Körung. (Reglament)
Alemany: es realitza una vegada a l’ any. L’elecció de la regió on es duguessin a terme les proves de KÖRUNG es delegarà de l’associació principal a les associacions provincials i locals.
La temporada de Körung, serà de l’1 de Març al 30 de novembre de l’any corresponent. Durant aquest temps el gos només es pot presentar un cop a la prova del KÖRUNG. El seu objectiu és establir quins gossos són recomanats com a reproductors.
Dinàmica:
Als 2 anys el gos realitza la seva primera prova, havent de presentar-se per a la 2a abans de 3 anys. Les proves:
Primera:
Avaluació general: Pes, mesures, caràcter. Els gossos que no permeten aquesta avaluació són desqualificats.
Prova de dispar: Es realitzen dispars a l’aire a una distància de 15 a 20 metres i si el gos demostra temor es desqualifica.
Exercici de protecció i coratge: Amb un figurant. El gos ha de mossegar ferm i quan el figurant s’ apén ha de soltar a l’ ordre del guia.
Segona:
Prova que comprèn una carrera directa cap a un figurant.
A indicació del jutge, el figurant ha d’ atacar el gos i aquest ha de respondre amb una ferma i completa.
A l’ordre del jutge, el figurant apén la lluita i el guia dona l’ordre de soltar i vigilar el figurant.
La classificació del gos determinarà si el gos és o no recomanat per a la cria.
Mushing.
Origen: Mil·lenari, en el treball que realitzaven els gossos de trineu a Amèrica del Nord i Sibèria, com gossos de càrrega i tracció. El 1932 s’admet com a esport de demostració als Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid (E.E.U.U.). El 1973 es produeix la primera edició del que es coneix com “la major cursa sobre la terra; la Iditarod”.
Aquesta carrera discorre durant mil milles entre Anchorange (capital d’Alaska) i Nome. Es fa en record d’una epidèmia (1925) de diftèria que va atacar la ciutat de Nome, a causa de la inestabilitat meteorològica que patia la zona, l’únic mitjà de transport per portar el sèrum antidiftèric eren els trineus tirats per gossos. D’aquesta manera es va poder salvar la població.
És una cursa molt dura, molts competidors s’esforcen simplement per acabar. Els més ràpids realitzen el recorregut en 10 o 11 dies, podent arribar els últims als 22 dies.
Dinàmica:
Arrossegament per part d’1 a 3 gossos en línia d’un petit trineu (pulka), lligat a un esquiador amb esquís de fons.
Hi ha diversitat de curses, les distàncies varien entre 5 i 30 quilòmetres, les característiques del trineu són diferents i el nombre de gossos.
En algunes, els participants escollir el seu propi itinerari. La seva única ajuda és un mapa i una brúixola, munten els campaments a l’aire lliure, sense proveïments, cadascú ha de portar el seu propi material.
Gossos i corredors han de superar un control antidrogues, i acatar normes de respecte als animals i al medi ambient.
Destaca la prohibició d’insultar els gossos.
Actualment ha originat nous esports adaptant-se a llocs on no hi ha neu:
Camins naturals
Boscos i forests
Arenas, etc.
Skijöring –BIKEJÖRING
Origen: L’Skijöring es va crear com a esport per competir ja que s’elimina la pulka i és molt més ràpid i espectacular.
Dinàmica:
La forma d’entrenar en èpoques o llocs sense neu és en bicicleta BIKEJÖRING amb un gos o en patí SCOOTER amb dos gossos.
Les distàncies a competir a terra són entre 5 i 9 Km.
Les distàncies en neu són entre 12 i 18 Km. per a la modalitat de Sprin.
En aquest esport la complicitat i coordinació que ha d’ existir entre el gos o els gossos i l’ esquiador ha de ser màxima. Ja que se’n val l’entesa en les curses per aconseguir un bon resultat.
Races: Obert a tota mena de races, tot i que els gossos que s’utilitzen en l’alta competició és “una nova raça” creada per a aquest esport pels escandinaus als anys 60, una barreja de braco pointer i greyhound.
Munir Uali Rojo Campió d’Espanya de Skijoring i Combinada 2007/08
Canicross.
Origen: A Espanya va ser introduïda per l’Associació Espanyola de Mushers, fa 8 anys. És una modalitat reconeguda en el seu reglament i ja hi ha esportistes federats. Actualment hi ha un circuit estatal (trofeu Buff-Husse). A tot Europa hi ha campionats de nivell altíssim i en alguns països s’emmarca entre les disciplines d’esports d’hivern, o en les d’atletisme.
Dinàmica:
Consisteix a córrer amb un gos lligat a la cintura amb un cinturó i una línia de tir que va fins a l’ arnès del gos.
Es necessita un arnès de tir per al gos (no els de passeig), una línia de tir elàstica i un cinturó per al corredor, més ample per protegir l’esquena.
Es pot practicar sobre terra (no àrids i sense pedres) o sobre neu (amb raquetes). S’ evitarà l’ asfalt per no danyar les almoines dels gossos.
Les distàncies a recórrer solen variar entre 5 i 15 Km.
A partir del 20ºC a l’ombra, el director decidirà retallar la distància o anul·lar, atès que els gossos poden patir cops de calor.
Les categories es desglossen per gènere: homes i dones i són:
Junior: 12 a 17 anys (amb autorització paterna)
Sènior: 18 a 40 anys. Veterans: 41 a 50 anys.
Veterans II: més de 50 anys.
Abans de la sortida el director de Carrera informarà del traçat del circuit, sistema de senyalització, etc. Les sortides seran, en general, agrupades. No obstant això, es podran realitzar sortides individuals o per parelles, contrarellotge. El gos haurà de córrer sempre davant del corredor (màxim al costat), no podent el corredor sobrepassar-lo en cap moment. El corredor només podrà tirar del gos en el moment dels canvis de direcció, en moments de desatenció o curiositat i només el temps necessari per a la superació de l’ obstacle.
Races: Qualsevol tipus de gos s’ admet en competició, amb 1 any d’ edat, aptituds per córrer i en bona forma.
Dogtrekking
Com en el canicross el guia està connectat amb el seu gos mitjançant una corda però aquest és un esport de llarga distància. El dogtrekking més curt és el de 80 quilòmetres. L’habitual és una distància al voltant de 100 quilòmetres per a una competició.
Obediència Classe Internacional. (OCI) (Reglament)
Origen:
Es practica des de fa molts anys, però no és si no l’any 1989 que es realitza el Primer Campionat Mundial d’Obediència, a Copenhaguen.
Dinàmica:
Es valora la relació gos-guia i una presentació alegre i precisa.
Cada país ha optat per crear nivells menors al grau màxim, que és el de la competició internacional, a Espanya tenim 2 classes.
Els exercicis que componen la prova són 10, cadascun amb una puntuació diferent: 2 d’ells es realitzen en grup (asseguts i enxampats) i la resta de forma individual, com caminar “al costat” sense corretja, asseure’s, ficar-se i quedar-se en peu sobre la marxa.
Altres exercicis:
Cobrar un objecte específic.
Donar indicacions de posicions com enxampat, dret o assegut a distància.
Races:
Obert a totes les races no hi ha clara majoria d’alguna sobre l’altra. Una gran varietat competeix: cocker spaniel, border collie, doberman, oveller alemany, pastor belga malinois, etc.
Habilitats.
S’ aprofiten les capacitats naturals dels gossos per orientar-les cap a teràpies de modificació de conducta i ensinistrament especialitzat d’ obediència bàsica i avançada.
Les Habilitats Canines, és una modalitat d’entrenament que treballa una multitud d’exercicis i activitats d’habilitat, coordinació, equilibri, auto control i concentració als gossos, sense importar raça, edat, grandària i/o constitució. Molts dels moviments provenen d’altres disciplines com agility, obediència, o freestyle. No hi ha competicions oficials d’ aquesta modalitat, les persones que practiquen habilitats canines ho fan per diversió i entreteniment amb el seu gos.
En el desenvolupament de les habilitats canines es treballaran:Habilitats canines
Exercicis de concentració i auto control.
Exercicis d’ equilibri i propiocepció.
Treballs cognitius.
Comportaments dirigits.
I Trucs, etc.
A més de prevenir l’avorriment i fer exercici mental, també aconseguirem una millor comunicació amb el gos incrementant el vincle d’unió i confiança entre el gos i el seu guia, una cosa essencial abans d’exigir-li que ens obeeixi.
Qualsevol gos és apte per aprendre i practicar habilitats canines, no hi ha límits d’edat ni cap limitació, es pot entrenar en qualsevol lloc, dins i fora de casa. És una activitat apta per a tota la família, i fins i tot els infants hi poden participar. Pocs minuts al dia són suficients per entrenar aquesta modalitat. El més important és divertir-nos al costat del gos i tenir moments agradables que fomentin la confiança entre el gos i el guia.
El pilar del treball amb habilitats canines és el benestar dels gossos i això es basa davant de tot a respectar el seu estat emocional.
Freestile.
Origen:
Va aparèixer als 80 però continua sent una disciplina “menor”. No obstant això, pot convertir-se en una de les activitats més practicades a causa de la seva espectacularitat.
Dinàmica:
És una coreografia musical representada per gos i duel.
L’objectiu és demostrar les habilitats de forma creativa i artística, acompanyant amb música els seus moviments.
Els gossos grans poden ser molt competitius: Hi ha campions de més de 7 anys.
Algunes organitzacions exigeixen moviments obligatoris. D’altres permeten qualsevol moviment no perillós.
Els moviments més comuns a Freestyle Canino són:
Heeling: Que el gos camini enganxat, en qualsevol posició.
Treball frontal: Tots els exercicis executats davant el guia: enxampar-se, seure, caminar en dues potes, etc.
Canvis de pas: que el gos acceleri o disminueixi la seva velocitat.
Caminar cap enrere i cap als costats: Espectaculars.
Mitges voltes i girs: els més cridaners són els girs cap enrere, especialment entre les cames.
Discdogging/Dog Frisbee.
Origen:
Una de les competicions més importants és la copa mundial UFO de gossos Frisbee (fundada el 2000) als EUA.
Dinàmica:
El gos atrapa diversos discos de Frisbee, mentre fa una coreografia de salts.
L’exercici físic, millora molt el vincle guia-gos.
Entre les proves que es desenvolupen en aquesta competició n’hi ha una en la qual en 60 segons s’han de realitzar els màxims llançaments possibles amb un sol disc. Els llançaments s’ han de realitzar des d’ una línia però entre uns i altres gossos el llançador es poden moure per tot el camp.
Mondioring.(Veure Reglament)
Origen:
En el principi dels anys 80, durant un campionat de Ring francès, sorgeix la idea d’organitzar una trobada internacional a la ciutat de Tournai a Bèlgica, on cada país feia una exhibició del seu reglament esportiu.
L’any següent hi eren present Bèlgica, Holanda, França, Suïssa, Alemanya i Estats Units per presentar la seva versió. Va ser un gran èxit però es van adonar que l’única manera de trobar-se cada any per poder comparar la qualitat d’ensinistrament i de criança era de crear un reglament comú i així, després de diverses reunions internacionals, va néixer la disciplina esportiva canina anomenada “Mondioring”.
El primer campionat internacional es va organitzar el 1987 i el reglament obtenint el reconeixement de la FCI (Fédération Cynologique Internationale) a partir del 1994.
Dinàmica:
Es combina el treball d’obediència, l’agilitat (salts) i el treball de defensa.
La principal característica de les proves és la variabilitat: el jutge en cada exercici dictamina, dins del reglament, com ha de ser la seva execució.
Els gossos poden trobar-se amb situacions que no han pogut entrenar amb anterioritat, la iniciativa és fonamental.
La Finalitat és fer ressaltar:
Les aptituds del gos.
La qualitat del seu ensinistrament.
El control del guia.
I el patrimoni genètic del gos.
El programa està constituït de tres tipus de proves, que es desenvolupen en l’ ordre següent:
Exercicis d’Obediència (hi ha reglaments accessibles per a 4 tipus i mides de gossos).
Exercicis de Salt (molt importants i valorats segons alçada i distància).
Exercicis de Defensa.
L’associació espanyola ha elaborat un reglament de premondioring més senzill. Exigeix un gos molt equilibrat amb una bona condició física, bona salut, amb molta ganes de treballar, resistent a l’estrès, amb ganes de mossegar però sense agressivitat, amb olfacte, valent i obedient.
Informació obtinguda de diverses pàgines d’ Internet relacionades amb els esports canins, ensinistradors i associacions canines d’ Espanya.
Reglaments Oficials per a gossos de treball i utilitat.
Rci – Opo – Vpg
Possiblement Vd. ha sentit parlar de Proves RCI, IPO o VPG però desconeix el contingut i l’objectiu que es pretén amb aquest tipus de proves. En primer lloc els contaré que les abreviatures són diferents, però que el contingut, és a dir, el Reglament intern de cada prova ara per ara és exactament igual.
I per què diferents abreviatures?, doncs molt senzill: a cada país, depenent de l’idioma que es parli, s’acullen a unes abreviatures o a d’altres.
L’ IPO és un Reglament que consta de tres apartats i nivells.
Cada gos ha de realitzar una Prova de Rastreig, que es practica en terreny llaurat, sembrat o herba, una Prova d’ Obediència i una Prova de Protecció.
Aquestes tres seccions tenen diferents dificultats segons el grau, és a dir IPO 1, 2 o 3.
Aquestes proves tenen una particularitat molt important, amb elles se selecciona els millors exemplars per a la reproducció i, per tant, per a la perpetuïtat de la raça.
Els Jutges d’aquest Reglament, que en el 95 % dels casos som competidors actius, podem apreciar mitjançant el Rastre, l’Obediència i la Protecció les qualitats dels gossos, com per exemple estabilitat de nervis, valentia, seguretat en si mateixos, salut física, capacitat olfactiva, concentració, atenció, ductibilitat…
Assegurances per a Gossos assistència veterinària
Reglaments Oficials per a Gossos de Treball i Utilitat
- Reglament Prova de: RCI – IPO. I-II-III
- Reglament: SChH-I – SChH-II – SChH-III
- Reglament Prova d’ Agility.
- Reglament General d’ Obediència Classe Internacional. (OCI)
- Reglament Prova BH.
- Reglament Prova de Resistència: AD.
- Reglament Prova Mondioring.
- Reglament Prova d’ Aptituds Naturals: P.A.N i Prova d’ Aptituds Naturals Complexa: P.A.N.C
- Reglament de Prova de Ring Francès.
- Reglament Prova de Kóurung.
- Reglament Prova Internacional per a Gossos de Salvament.
- Reglament per a la Copa d’Europa per a Gossos Cobradors.
