Les assegurances davant el Coronavirus Corvid-19
per Gonzalo Iturmendi
Preocupa la ciutadania i les organitzacions si els programes d’ assegurances i els contractes subscrits s’ adeqüen o no a l’ escenari de riscos que estem vivint. Vegem algunes cobertures que poden quedar afectades per la situació creada pel COVID-19.
Assegurança d’ automòbil. Aquests dies va circular un bulo en xarxes socials que posava en qüestió la cobertura de l’assegurança de l’automòbil durant l’estat d’alarma. En estat d’alarma les asseguradores estan exemptes de cobrir accidents de trànsit? La patronal de l’assegurança UNESPA ho va desmentir afirmant que l’assegurança també protegeix en estat d’alarma, “la declaració de l’estat d’alarma no modifica les proteccions que ofereix l’assegurança de l’automòbil, tant en la seva modalitat d’assegurança a tercers com en la resta de garanties. Aquesta declaració institucional es realitza arran de l’ aparició d’ algunes informacions incorrectes en mitjans de comunicació i xarxes socials en la jornada d’ avui en les quals es qüestionava la continuïtat de la protecció”. Per tant, els conductors que tinguin un accident durant l’estat d’alarma no hauran de demostrar el motiu del desplaçament, com afirma el missatge difós per xarxes socials.
Assegurances de salut. Preocupa en les assegurances privades assistència sanitària l’exclusió contractual de cobertura de pandèmies, sobre això UNESPA va declarar la seva ferma i inequívoca col·laboració amb les mesures per controlar la propagació del coronavirus a Espanya establertes per les autoritats sanitàries en assumir els costos derivats de l’atenció a possibles pacients infectats.
Assegurances d’ assistència en viatges i cancel·lacions. L’assegurança d’assistència, mentrestant, sufragarà les atencions mèdiques que rebin aquelles persones assegurades que resultin infectades pel coronavirus durant un viatge dins dels límits fixats pel contracte. Les assegurances d’ assistència solen contemplar, així mateix, la cobertura de les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció de, almenys, un acompanyant. En qualsevol cas en les pòlisses de cancel·lació d’esdeveniments i de viatges, s’estarà al pactat en els condicionats i exclusions concretes.
Assegurances de responsabilitat civil d’administradors i directius (D&O).
Davant la inevitable crisi econòmica que s’ avecina és previsible que es multipliquin les accions de responsabilitat enfront d’ administradors i directius, tant per infracció de llei, estatuts i obligacions dels mateixos de l’ article 236 de la llei de societats de capital, com per descapitalització de l’ article 367 de l’ esmentada Llei. Igual que en les assegurances de crèdit i de caució, la complexitat de les assegurances de D&O fa inevitable l’ anàlisi detallada de condicionats, cas per cas i la possible aplicació de la regla rebus sic stantibus.
Assegurances de responsabilitat civil mèdica i sanitària en cas d’ ús compassiu de medicaments en investigació. L’ús compassiu de medicaments (Reial Decret 1015/2009, de 19 de juny) és l’excepció a la regla general de prohibició de subministrar-se, prescriure’s ni dispensar-se a Espanya medicaments que no comptin amb la corresponent autorització de comercialització. Els metges queden habilitats per administrar medicaments no autoritzats a determinats pacients abans de la seva autorització a Espanya per a pacients que pateixen una malaltia crònica o greument debilitant o que es considera posa en perill la seva vida i que no poden ser tractats satisfactòriament amb un medicament autoritzat. Tanmateix les cobertures de moltes pòlisses de responsabilitat mèdica i sanitària no cobreixen la responsabilitat civil per l’ ocupació compassiva de medicaments, així com la derivada de la utilització de procediments curatius i de mitjans aliens a la bona i reconeguda pràctica mèdica o que no hagin rebut reconeixement d’ entitats científiques o de professionals mèdics de reconegut prestigi, ni les conseqüències de receptar i/o administrar productes farmacèutics no aprovats per l’autoritat sanitària.
Assegurances de pèrdua de beneficis. La cobertura de pèrdua de beneficis està vinculada a un previ dany material assegurat. El COVID-19 no ha produït aquest dany, amb la qual cosa, llevat del cas excepcional que la pandèmia estigui expressament coberta contractualment, no es pot considerar com un fet extraordinari assegurat en base al Reglament de Riscos Extraordinaris (Reial Decret 300/2004) enumera els supòsits inclosos sota la cobertura del Consorci de Compensació d’Assegurances, llevat dels pocs casos en què la cobertura s’activa per tancament o impossibilitat d’accés a les instal·lacions assegurades per ordre de l’ autoritat local. Aquesta falta de cobertura posa en jaque a l’economia d’organitzacions estratègiques la viabilitat de les quals està en entredit.
Assegurances en general que estenguin les seves cobertures a la responsabilitat civil de les organitzacions per la mala gestió de la crisi i els incompliments d’ obligacions. Com s’està gestionant aquesta crisi en les organitzacions? Què ocorrerà amb les conseqüències de les obligacions incomplertes? Tant amb motiu de la mala gestió de la crisi, com pels incompliments de les obligacions, es produiran danys i perjudicis a tercers que tard o d’ hora poden ser objecte de reclamació. Sens perjudici que la interpretació dels contractes d’assegurança pot quedar afectada per decisions normatives i administratives, en general a l’hora de saber si una pòlissa d’assegurança respon o no a les necessitats del risc assegurat, s’ha d’estar a la redacció del seu condicionat contractual, seguint en tot cas les línies pautades en la Sentència 661/2019 de 12 Desembre 2019, del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem, (Recurs 3634/2016), en la qual es recull la doctrina jurisprudencial de l’esmentada Sala amb múltiples cites de les seves sentències, sobre les clàusules delimitadores del risc i les seves diferències amb les clàusules limitatives dels drets de l’assegurat. El contracte d’ assegurança es configura com a instrument jurídic de protecció de l’ assegurat enfront de determinats riscos que operen com a motiu determinant per a la seva celebració per part del prenedor, que pretén d’ aquesta forma preservar-se’ n davant el temor que arribessin a produir-se, generant-li un perjudici. La prestació de l’assegurador, en aquesta classe de contractes, neix de dos essencials requisits, quins són la percepció de la prima, d’una banda; i, de l’ altra, que el risc assegurat, possible i incert, es converteixi en sinistre. La determinació del risc esdevé doncs en element essencial d’ un contracte aleatori, com el de l’ assegurança, tota vegada, que condiciona la contraprestació assumida per l’ entitat asseguradora, que s’ obliga, com a norma l’ art. 1 de la Llei de contracte d’Assegurança, “dins dels límits pactats”.
