Ordre de 14 d’ octubre de 1997, per la qual s’ aproven les normes de seguretat per a l’ exercici d’ activitats subaquàtiques

Article 1 Aplicació d’ aquestes normes

Aquestes normes s’ aplicaran a tota operació en la qual se sotmeti persones a un medi hiperbàric, bé siguin de busseig professional, esportiu, recreatiu o de qualsevol altra índole, a excepció de les militars, executades en aigües situades en zones en les quals Espanya exerceixi sobirania, drets sobirans o jurisdicció, tant en aigües marítimes com interiors. Les definicions dels termes utilitzats en les presents normes, es troben recollides en l’ annex I.

Article 2 Empreses de busseig professional, escoles, centres turístics de busseig i clubs de busseig

Serà obligació de les empreses de busseig, clubs de busseig, centres turístics de busseig, escoles i en general tota entitat pública o privada, a excepció de la militar, que exerciti alguna activitat en la qual se sotmeti persones a un mitjà hiperbàric:

• 1. Assegurar que totes les «plantes i equips» utilitzats o que vagin a utilitzar-se en operacions hiperbàriques o relacionats amb aquestes siguin revisats, provats, controlats i reparats o substituïts d’acord amb la legislació vigent, havent de mantenir al dia la documentació de revisió corresponent.
• 2. Disposar d’un «Llibre de Registre/Control d’Equips» (annex II) on s’especifiquin les instal·lacions i equips que disposa l’entitat per realitzar aquesta activitat, així com els controls realitzats en aquests equips.
• 3. Comprovar que els bussejadors tenen la titulació i capacitació adequades i necessàries d’acord amb l’exposició hiperbàrica a la qual s’han de sotmetre.

Article 3 Gasos respirats

1. La pressió relativa màxima a la qual es pot utilitzar aire comprimit, serà de 6 bars.

2. L’aire o les mescles respirables utilitzades en el curs d’una intervenció en medi hiperbàric, han de tenir:

• a) Una pressió parcial d’ anhídrid carbònic, no superior a 10 milibars.
• b) Una pressió parcial de monòxid de carboni, no superior a 0,05 milibars.
• c) Una quantitat de vapor d’ aigua, en exposicions de més de 24 hores, compresa entre el 60 per 100 i el 80 per 100.
• d) Una quantitat de vapors d’oli, en equivalent a metà, inferior a 0,5 mil·libars, amb una concentració inferior a 0,5 mg/m.
• e) Absència total de partícules que, en tot cas, s’ hauran d’ ajustar a la normativa vigent.
• f) Absència de gasos i vapors perillosos, especialment de dissolvents i productes de neteja, amb pressions parcials inferiors a les corresponents a la pressió atmosfèrica, als valors límits d’ exposició.

3. La densitat màxima a la qual una persona pot inhalar una barreja respirable, serà de 9 grams per litre.

4. La pressió parcial màxima de nitrogen en una barreja respirable no podrà ser superior a 5,6 bars.

5. Oxigen:

• a) La pressió parcial màxima d’ oxigen respirada per una persona en una barreja respiratòria en un ambient hiperbàric, serà:
  • i) D’ 1,6 bars en el cas de bussejadors amb titulació professional.
  • ii) D’ 1,4 bars en el cas de bussejadors esportius-recreatius.
• b) El temps màxim d’ exposició en les fases de compressió, estada en el fons i descompressió, serà:
  

  Pressió parcial	Temps d’ exposició d’ oxigen en bars en hores
  1,6	3
  1,4	4
  1,2	5
  1	6
  0,9	8

• c) La pressió parcial màxima tolerada d’ oxigen en parades de descompressió serà d’ 1,6 bars, sempre que el bussejador utilitzi un sistema complet de subministrament des de superfície i la descompressió sigui realitzada seguint les taules autoritzades per la Direcció General de la Marina Mercant. En el cas dels bussejadors autònoms, la pressió parcial màxima serà d’ 1,3 bars, estant subjectes a parades, utilitzant un sistema que no permeti que l’ aparell respiratori se’ n vagi de la seva boca i sent vigilat en tot moment per un altre bussejador.
• d) Si la descompressió es realitza en sec (campanes humides amb les degudes mesures de seguretat, torretes, cambres hiperbàriques o complexos hiperbàrics), la pressió parcial màxima tolerada serà de 2,2 bars si la durada d’aquesta és inferior a vint-i-quatre hores, i de 0,8 bars si la descompressió és superior a una durada de vint-i-quatre hores.
• e) En les fases de compressió i pressió a profunditat de saturació, la pressió parcial d’ oxigen s’ ha de mantenir entre 0,3 i 0,45 bars.
• f) En el cas d’ un tractament d’ un accident de busseig, la pressió parcial màxima tolerada, serà de 2,8 bars. Aquesta només pot ser modificada per prescripció mèdica.
• g) La pressió parcial mínima d’ oxigen que podrà respirar un bussejador, serà de 0,17 bars.
• h) La pressió parcial de l’ oxigen ha de ser avaluada amb una precisió de 50 mil·libars.
• i) El percentatge d’ oxigen en un recinte hiperbàric no ha de ser superior al 25 per 100 de pressió total.

6. Serà responsabilitat del propietari de la font de càrrega d’aire, el que es trobi en condicions idònies de ser respirat, conforme a la legislació vigent.

7. Les mescles respirables diferents de l’aire, han de tenir un certificat realitzat per l’empresa o persona que l’hagi fabricat, en el qual figurin:

• a) Nom, raó social i identificació fiscal del fabricant.
• b) Percentatge dels gasos que componen la mescla.
• c) Data i hora de fabricació.
• d) Sistema de mescla utilitzat i gasos emprats.
• e) Grau d’ homogeneïtzació.
• f) Nom i signatura del tècnic encarregat de la mescla. En cas de ser una empresa, a més, encuny i signatura del responsable.

8. Serà responsabilitat de l’empresa o entitat que efectuï una exposició a mitjà hiperbàric, el comprovar el percentatge d’oxigen en la barreja respirable prèviament a la seva utilització.

Article 4 Sobre la durada màxima de l’ exposició diària dels treballadors al medi hiperbàric

1. En el cas de treballs sense saturació:

• a) La durada màxima diària de l’estada d’un treballador sota l’aigua, serà de tres hores (cent vuitanta minuts). Aquest temps inclourà la fase de compressió, estada en el fons i la descompressió a l’ aigua. En cas de realitzar immersions successives en la jornada, aquestes s’ inclouran en el temps total permès.
• b) En el cas d’ intervenció en campana humida, el temps diari de descompressió haurà de ser inferior a dos-cents minuts.
• c) En el cas d’intervenció en torreta, el temps diari de descompressió podrà ser superior a dos-cents minuts, no podent ser superior a tres hores (cent vuitanta minuts) el temps passat fora d’ella a l’aigua.
• d) Només en el cas d’immersions a menys de deu metres, i en el supòsit que no se superi aquesta profunditat en tota la jornada, l’estada sota l’aigua podrà ser de cinc hores (tres-cents minuts).
• e) Serà reduïda l’ estada diària sota l’ aigua, pel que fa a les exposicions màximes, en els casos següents:
  • i) En el cas d’ estat de mala mar, o en el cas que hi hagi corrents forts.
  • ii) En el cas que la temperatura de l’ aigua sigui menor de 10 ° C o superior a 30 ° C, i que els vestits d’ immersió no siguin els adequats. És responsabilitat de l’ empresa dotar els treballadors de la protecció tèrmica adequada.
  • iii) L’ exposició a un medi hiperbàric no ha d’ excedir de noranta minuts, si el treballador utilitza eines pneumàtiques o hidràuliques de percussió amb un pes fora de l’ aigua superior a 20 Quilograms.

2. En el cas de treballs que requereixin la saturació dels treballadors:

• a) La durada màxima d’una saturació (des que es deixa, fins que es retorna a la pressió atmosfèrica), no pot ser superior a trenta dies.
• b) El nombre màxim de dies que un treballador pot estar en saturació, des que es deixa fins que es retorna a la pressió atmosfèrica en el període d’ un any, és de 100.
• c) L’ interval entre dues saturacions per a un mateix treballador, ha de ser almenys de la mateixa durada que la saturació, des que es deixa fins que es retorna.

Article 5 Sobre el nombre de persones mínim que han d’ intervenir en un treball de busseig segons el sistema utilitzat

1. Busseig autònom:

Un cap d’ equip, dos bussejadors i un bussejador de socors, preparat per intervenir en tot moment. En cas d’ emergència o extrema necessitat, podrà baixar-ne un de sol, amarrat per un cap guia que sostindrà un ajudant a la superfície.

2. Busseig amb subministrament des de superfície:

Un cap d’ equip que atendrà el quadre de distribució de gasos a més de les funcions encomanades, podent designar una altra persona capacitada per a això; un bussejador, un bussejador de socors (en cas de bussejar-ne dos, aquest no serà necessari), i un ajudant per cada bussejador, que controlarà l’umbilical en tot moment.

3. Campana humida a torreta d’immersió:

Un cap d’ equip que atendrà el quadre de distribució de gasos a més de les funcions encomanades, podent designar una persona capacitada per a això; dos bussejadors, un bussejador de socors, un operador de l’ umbilical de la campana, un operador dels comandaments d’ arriat i hissat de la campana o torreta.

4. Complex de saturació:

Un cap d’ equip i tantes persones com requereixi el perfecte funcionament del complex utilitzat, a recomanació del fabricant.

Article 6 Sobre l’ equipament mínim obligatori per a la utilització dels diferents sistemes de busseig emprats en treballs en medi hiperbàric

1. Busseig autònom:

Constarà d’ ulleres o facial lleuger de busseig. Dos reguladors independents. Un sistema de control de la pressió de l’ aire de l’ ampolla, la qual es recomana estigui dotada d’ un mecanisme de reserva. Guants de treball. Ganivet. Aletes. Recipients amb doble aixetes. Armilla hidrostàtica equipada amb un sistema de figuerenc bucal i un altre automàtic procedent de l’ ampolla de subministrament principal o d’ un botellí annex. Vestit humit o sec de volum variable en funció de les condicions ambientals. Rellotge. Aprofundímetre o ordinador. Cinturó de llast. Brúixola. Joc de taules oficials plastificat o sistema digital computaritzat equivalent. En cas de portar vestit sec de volum variable, aquest ha de portar un sistema de glaçat des de l’ ampolla de subministrament principal i una vàlvula de purga, no essent obligatori, en aquest cas, l’ ús d’ armilla hidrostàtica.

2. Busseig amb subministrament des de superfície:

Constarà de:

• a) Un quadre de distribució de gasos per a almenys dos bussejadors, amb un sistema d’ alimentació principal de subministrament respirable i almenys un altre de reserva, bateria d’ ampolles industrials, en el qual es controli la pressió de la bateria o subministrament principal, la pressió tramesa al bussejador, a més de la seva regulació, la profunditat del bussejador i un sistema per passar immediatament a la bateria d’ emergència.
• b) Umbilicals, les característiques tècniques dels quals seran:
  • i) Estaran fabricats i homologats per a ús específic del busseig.
  • ii) Estaran formats per una mànega de subministrament principal d’ almenys 10 mil·límetres de diàmetre interior. Constaran d’ un cable de comunicacions, un tub per al pneum o sistema de control de la profunditat, un caporal que suporti els tirons o esforços realitzats pel bussejador, que pot ser substituït per una malleta de material resistent, o pels propis components, si així ho certifica el fabricant.
  • iii) Els components estaran units amb cinta d’ alta resistència cada 50 centímetres. En cas de venir fabricat tot el sistema, no serà necessari, i en tot cas ho indicarà el fabricant.
  • iv) Tindrà la flotabilitat adequada.
  • v) En cas d’ intervencions des de la superfície, la seva longitud total serà almenys un 50 per 100 superior a la profunditat de treball.
• c) Comunicacions:
  • i) Seran per telefonia per cable.
  • ii) Tindrà línia de comunicació bussejador-superfície, superfície-bussejador, bussejador-bussejador.
  • iii) Tindrà un sistema d’ alimentació elèctrica d’ emergència a més del principal.
• d) Equip dels bussejadors:
  • i) Màscara facial a demanda, o casc a demanda o flux continu, equipat amb comunicacions.
  • ii) La màscara o el casc, han d’ anar equipats d’ una vàlvula antiretrocés o tenir un petit distribuïdor equipat amb ella.
  • iii) Ha de portar vestit sec de volum variable o constant.
  • iv) Ha de portar un arnès de seguretat.
  • v) Una ampolla d’ emergència, que el bussejador pugui obrir des de la màscara o casc, o situada invertida i ho pugui fer directament. La seva mida s’ adaptarà a les necessitats del treball. Mai serà inferior a 10 litres amb una pressió de 200 bars, quan es treballa en profunditats majors a 25 metres o en ambients confinats.
  • vi) Llastat suficient.
  • vii) Guants de treball.
  • viii) Aletes o botes amb planxa de protecció.
  • ix) Ganivet.
  • x) En cas d’ utilitzar mescles que continguin heli com a únic gas inert, o la temperatura del lloc de treball ho requereixi, s’ utilitzarà vestit d’ aigua calenta.
  • xi) En el cas de busseig des de campana humida, torreta o complex de saturació, l’ equip del bussejador serà similar al del de bussejador amb subministrament des de superfície.

3. Campana humida:

1. Estarà equipada d’una reserva de gas que permeti la pressurització i l’evacuació de l’aigua amb la barreja respirable de fons, com la utilitzada pels bussejadors. Aquesta reserva de gas es manipularà des de l’ interior de la campana a requeriment dels bussejadors.

2. La campana humida ha de tenir un sistema d’ampolles de reserva de barreja respirable.

3. Ha de tenir un sistema de control dels paràmetres dels bussejadors, així com el control del percentatge d’oxigen a l’habitacle en sec.

4. És obligatori que els bussejadors intervinguin amb equip amb subministrament des de la superfície, amb umbilicals que parteixin de la campana.

5. Hi haurà d’haver una comunicació amb la campana i amb els bussejadors, similar a la de l’equip de subministrament des de superfície.

6. En superfície hi ha d’haver un quadre de distribució de gasos i de comunicacions, amb un subministrament de mescla respirable principal, i un d’emergència.

7. Un dels bussejadors ha de fer de cap d’immersió, sens perjudici de les atribucions del cap d’equip.

Article 7 Sobre les profunditats màximes d’ utilització dels sistemes de busseig en treballs subaquàtics

1. Busseig autònom:

• a) Amb aire, fins a 50 metres de profunditat, limitat a immersions la suma del temps de les parades de descompressió de les quals no superi els quinze minuts.
• b) Amb mescles, segons les limitacions que estableixi el fabricant de l’ equip.

2. Busseig amb subministrament des de superfície:

• a) Amb aire fins a 60 metres de profunditat, amb els límits que marca la legislació.
• b) Amb mescles ternàries (He/N/Ox) i binàries (He/Ox), fins a 90 metres de profunditat, amb les taules de descompressió adequades.

3. Amb campana humida de busseig:

• a) Amb aire fins a 60 metres de profunditat, amb els límits que marca la legislació.
• b) Amb mescles ternàries (He/N/Ox) i binàries (He/Ox), fins a 90 metres de profunditat, amb les taules de descompressió adequades.
• c) Ha de constar amb un sistema que permeti estabilitzar les profunditats de les parades amb una precisió de 0,05 bars.

4. Amb torreta d’immersió:

• a) Amb aire fins a 60 metres de profunditat, amb els límits que marca la legislació.
• b) Amb mescles ternàries (He/N/Ox) i binàries (He/Ox), la torreta serà d’utilització obligatòria a partir de 90 metres de profunditat, fins a una profunditat màxima que permetin les taules de descompressió adequades.
• c) Ha de constar amb un sistema que permeti estabilitzar les profunditats de les parades amb una precisió de 0,05 bars.

5. Complex de saturació:

• a) Fins a una fondària màxima de 300 metres. Fondàrias majors hauran de ser autoritzades de manera expressa.
• b) Tot complex de saturació haurà d’ estar en bon ús i manipulat per personal correctament qualificat.

Article 8 Fondàrias superiors a 50 metres

En les operacions en què se sotmeti el treballador a profunditats superiors a 50 metres de profunditat, és recomanable disposar d’ una cambra de descompressió en superfície, en el lloc del treball.

Article 9 Temps d’ exposició màxima al medi hiperbàric

Solament es podrà efectuar una immersió continuada o successiva al dia, havent de transcórrer des d’ aquesta a la primera de la següent jornada, almenys dotze hores. La suma del temps sota l’ aigua de la segona immersió i de la primera, no ha de superar els límits de temps d’ exposició màxima en medi hiperbàric establerts per jornada laboral.

Article 10 Busseig en apnea

1. La pràctica del busseig en apnea amb finalitats laborals, professionals o científiques, requerirà que el bussejador tingui alguna titulació de busseig professional.

2. La unitat mínima a l’aigua serà la parella, la posició de la qual ha d’estar localitzada per una boia vermella o groga, que porti la bandera del Codi Internacional de senyals «Alfa».

3. Serà obligatori que, a més de l’equip bàsic, els bussejadors portin ganivet i guants de treball.

Article 11 Empreses de busseig professional

1. Les immersions per a treballs submarins s’efectuaran d’acord amb el que especifica les tècniques de busseig professional.

2. L’autorització indicada a l’article 50 de l’Ordre de la Presidència del Govern de data 25 d’abril de 1973 («Butlletí Oficial de l’Estat» número 173), haurà de ser sol·licitada per les empreses per a cada treball submarí, excepte en els casos de neteja de cascos, treballs auxiliars de varadors i aquells que constitueixin l’activitat habitual de l’empresa, que podran autoritzar-se per un any.

3. Les sol·licituds d’obra o treball es presentaran a l’Organisme corresponent de la Comunitat Autònoma responsable, acompanyada de la documentació que s’exigeixi en cada cas per a aquest tipus de sol·licitud, sent estudiada i autoritzada, si escau, per l’esmentat Organisme.

4. Serà obligació de les empreses que exercitin alguna activitat de busseig:

• a) Comprovar que els bussejadors tenen la titulació corresponent, d’ acord amb la profunditat i el treball a realitzar, segons la normativa vigent.
• b) Assegurar que totes les plantes i equips de busseig utilitzats o que vagin a utilitzar-se en operacions de busseig o en connexió amb aquestes, siguin revisats, provats, controlats i reparats o substituïts, d’ acord amb la legislació vigent, havent de mantenir al dia la documentació de revisió corresponent.

Article 12 Cap d’ equip de busseig

1. Tota realització de treballs subaquàtics professionals, exigirà la presència d’un cap d’equip, que serà nomenat per l’empresa, per a la supervisió i control de l’operació de busseig.

2. El cap d’equip de busseig serà un bussejador en possessió de la titulació i especialitat adequada per a la realització de l’operació a desenvolupar, havent realitzat un curs de primers auxilis per a accidents de busseig.

3. Entre altres missions, realitzarà les següents:

• a) Revisarà el material i l’ equip a utilitzar pel grup que se sotmetrà a l’ ambient hiperbàric.
• b) Elaborarà un pla d’ immersió.
• c) Confeccionarà un pla d’ emergència i evacuació.
• d) Comprovarà l’ equip abans d’ iniciar qualsevol immersió.
• e) Comprovarà que estan col·locats els senyals i avisos per a la navegació, tenint hissada la bandera «Alfa» en cas de tota intervenció hiperbàrica subaquàtica.
• f) Es cerciorarà que mentre duri la intervenció, els quadres de distribució, panells i altres controls, així com els umbilicals dels bussejadors, no es deixen lliures en cap moment.
• g) Tindrà un mitjà de comunicació adequat amb els mitjans d’ evacuació i la cambra hiperbàrica.
• h) Tindrà en el lloc de la intervenció, una farmaciola d’ urgència, que contingui almenys: aigua sense gas, aspirines, un vasodilatador, un equip d’ oxigen d’ alta concentració i cabal suficient per aconseguir una concentració del 100 per 100 i material per tallar hemorràgies.
• i) Comprovarà que el suport des de superfície, tant a bord com a terra, es realitza des del lloc adequat, lliure d’ obstacles que puguin interferir el desenvolupament de l’ operació i que la zona on s’ efectuen les operacions sigui fàcilment assequible a tot el personal.
• j) Haurà d’ estar present en el lloc de la immersió, juntament amb la resta del personal necessari per a l’ execució de l’ operació, mentre els bussejadors es trobin en la immersió.
• k) Mantindrà, almenys, un bussejador de reserva preparat per bussejar a la profunditat de treball, amb independència dels bussejadors en immersió.
• l) Comprovarà que estan col·locats senyals i avisos, indicadors que s’està treballant en els diferents panells, quadres o instal·lacions de subministrament, mentre s’estiguin realitzant operacions de busseig, amb indicació expressa de la prohibició de tocar cap dels comandaments i controls.
• m) No permetrà que cap bussejador participi en una operació de busseig si, a parer seu, no es troba en condicions de fer-ho.

Article 13 Normes complementàries de seguretat laboral

Per a tota activitat desenvolupada per aquestes empreses, seran d’ aplicació, a més de les Normes Generals de Seguretat, com a ampliació, les següents en els treballs de:

• 1. Tall i soldadura submarí.
  • a) Només s’ utilitzaran màquines i accessoris expressament indicats per a la seva utilització submarina.
  • b) S’ ha de considerar el perill d’ explosions i incendis en la zona de treball i en els compartiments contigus, tant pel material que hi hagi en aquest compartiment, com per l’ acumulació de gasos que produeixen el tall o la soldadura.
  • c) Quan s’ efectuïn treballs de tall o soldadura sota l’ aigua amb equips elèctrics, els bussejadors hauran d’ anar proveïts de vestits secs.
  • d) Ha d’ existir un interruptor de tall, operat pel personal ajudant.
  • e) Mai s’utilitzarà corrent altern (AC) en equips de tall o soldadura elèctrics submarins.
  • f) Es tindrà en compte el perill que la peça a tallar, caigui sobre el bussejador o sobre l’ umbilical o línies de subministrament.
  • g) S’ haurà d’ assegurar que el grup electrogen i xassís tenen bona presa a terra.
  • h) No s’ adreçarà el porta-electrodes de manera que apunti cap a un mateix o altres persones.
  • i) Totes les parts del cable submergit hauran d’ estar perfectament aïllades.
  • j) No es farà incidir el raig d’ oxigen sobre greixos o olis.
• 2. Maneig subaquàtic d’explosius.
  • a) El maneig d’ explosius es realitzarà exclusivament per personal amb la capacitació i titulació corresponent.
  • b) No dividir mai la responsabilitat, en qualsevol fase, d’ una demolició. Una sola persona haurà de ser el responsable en tot moment.
  • c) No s’utilitzaran explosius ni material (esquers, multiplicadors, cordons detonants, metxes, etc.) que no estiguin indicats expressament per a la seva utilització subaquàtica.
  • d) Se seguiran les normes de seguretat del Manual de Pólvores i Explosius.
  • e) No es donarà foc amb la presència de bussejadors a l’ aigua, i s’ ha de comprovar això, fefaentment, abans d’ efectuar l’ explosió.
  • f) Quan un bussejador a l’ aigua prevegi una explosió imminent, procurarà guanyar la superfície el més ràpidament possible, prevalent la disminució de profunditat sobre l’ augment de la distància, procurant, així mateix, tenir la major part del cos fora de l’ aigua i donant l’ esquena al focus de l’ explosió.
• 3. Operacions en aigües contaminades.
  • a) S’ ha de fer servir un vestit totalment estanc, quan se sospiti que les aigües en les quals es realitzi la immersió puguin estar prou contaminades com per ser nocives per a la salut del bussejador. L’ estanquitat del vestit haurà de ser comprovada prèviament en aigües netes.
  • b) S’ usarà una màscara amb caputxa, o un casc rígid que cobreixi tot el cap, així com guants, maneguins, etc. per evitar que cap part del cos del bussejador entri en contacte amb l’ aigua contaminada.
  • c) Si és possible, la màscara i el vestit tindran una sobrepressió respecte a l’ exterior per evitar l’ entrada d’ aigua.
  • d) En cas que el bussejador detecti una falta d’ estanquitat en el vestit o elements auxiliars, haurà d’ avortar la immersió.
  • e) S’ analitzarà la possibilitat que l’ agent contaminant pugui corroir algun component de l’ equip del bussejador, procedint a la substitució de les peces susceptibles de ser corroïdes.
  • f) S’ evitarà la contaminació del bussejador i ajudants durant l’ operació de desvestir-se.
  • g) Després de la immersió en aigües contaminades, el bussejador s’ haurà de sotmetre a una dutxa de descontaminació i ser reconegut per un metge per detectar una possible contaminació, infecció, etc.
  • h) En el cas de treballs subaquàtics en aigües contaminades biològicament o químicament, o amb possibilitat d’ existir perill de radiació, el responsable de l’ empresa de busseig ha de subministrar l’ equip adequat d’ intervenció, a més dels mitjans apropiats per a la descontaminació.
• 4. Operacions en aigües fredes.
  • a) Es consideraran aigües fredes, aquelles la temperatura de les quals no superi els 7 ° C.
  • b) El busseig en aigües fredes requereix l’ ús de personal i material especialitzat.
  • c) El cap d’ equip de l’ operació de busseig haurà de conèixer els símptomes i els primers auxilis en el tractament de la hipotèrmia, així com tenir previstos els mitjans de tractament i evacuació del bussejador afectat.
  • d) Tot bussejador que efectuï immersions en aigües fredes, haurà de ser capaç de reconèixer en si mateix i en el seu company els primers símptomes d’ hipotèrmia. En aparèixer els primers símptomes d’hipotèrmia, s’haurà d’avortar la immersió en curs.
  • e) El cap d’ equip tindrà en compte l’ efecte sobre la hipotèrmia provocat per immersions successives.
  • f) En la programació d’ aquest tipus d’ immersions s’ haurà de tenir en compte el següent:
    • i) S’ han d’ emprar reguladors especialment dissenyats per a la seva utilització en aigües fredes.
    • ii) S’ evitarà la utilització de vestits humits. En cas de necessitat, es podran utilitzar en immersions de pocs minuts.
    • iii) Es comprovarà l’ estanquitat dels vestits secs, així com la dotació de guants o manoples que proporcionin el suficient aïllament.
  • g) En cas de bussejar en les proximitats de gel, o sota ell, s’ extremaran les precaucions per no perdre’ s, essent recomanable la unió a superfície mitjançant un cap de recuperació.
• 5. Treballs en obra viva.
  • a) Tot vaixell o embarcació en el qual es realitzin aquestes operacions evitarà posar en marxa el sonar, les aspiracions, les hèlixs, així com navegar la resta de les embarcacions en les proximitats d’ una embarcació que mostri els senyals de bussejadors a l’ aigua.
  • b) El cap d’equip de les operacions de busseig haurà d’estar assabentat de les previsions de moviments a la dàrsena o aigües pròximes, així com de la situació (encesa, apagat d’aspiracions, etc.) dels vaixells contigus als quals s’està treballant.
  • c) Abans de fer immersió, el cap d’ equip de l’ operació de busseig, vigilarà el compliment de les condicions planificades per al desenvolupament del treball.
  • d) Les aspiracions en marxa s’ abalisaran mitjançant fondes passades per sota de la quilla i llums submarines.
  • e) Mai es bussejarà a menys de 15 metres de l’ aspiració principal.
  • f) Els bussejadors portaran un objecte de percussió, amarrat al canell, per colpejar el casc en cas de quedar atrapats.
  • g) Es disposarà un operador al costat dels comandaments de les bombes, per parar aquestes en cas d’ escoltar un cop al casc o rebre un avís des de coberta. Amb aquest motiu es col·locarà un vigilant a cada banda del vaixell, llest per donar la veu de «parar aspiracions».
  • h) El bussejador que observi el seu company de parella atrapat, no tractarà de lliurar-lo, sinó que sortirà ràpidament a superfície, per avisar a coberta i aturar les aspiracions.
  • i) En cas de ser necessari bussejar en les proximitats de les hèlixs en un vaixell amb els motors en marxa, cal assegurar-se que aquestes no poden posar-se en marxa, per a la qual cosa el cap d’ equip de les operacions de busseig, coordinarà amb el cap de màquines la condició més favorable depenent del sistema de propulsió.
  • j) En vaixells amb estabilitzadors actius, sonars, etc., es traurà l’ alimentació al sistema i es col·locarà un avís per evitar que algú pugui connectar-los.
  • k) Quan es manegin eines pneumàtica-hidràuliques, se seguiran les normes de l’ empresa fabricant, tenint especial cura a evitar vessaments de líquids hidràulics.

Article 14 Prohibicions generals en les operacions de busseig

1. Per a l’ ús de les aigües jurisdiccionals espanyoles, en activitats subaquàtiques, serà necessària la presentació d’ una assegurança que cobreixi els possibles riscos que pugui generar aquesta activitat, avalat amb l’ acreditació documental de trobar-se en possessió de la titulació requerida per a l’ activitat que exerceixi, amb excepció de les operacions realitzades per militars. Els estrangers hauran d’ aportar la corresponent assegurança i una titulació, expedida al seu país d’ origen.

2. No es realitzarà cap immersió amb equip autònom sense utilitzar l’ armilla compensadora de flotabilitat proveït d’ una vàlvula de seguretat automàtica i d’ un sistema d’ inflat doble, per mitjà d’ un botellí o latiguillo i mitjançant una broqueta d’ inflat, havent de poder ser controlat a voluntat de l’ usuari.

3. No es realitzarà cap immersió superior a dotze metres de profunditat sense portar rellotge i profundímetre, o aparell de similars prestacions.

4. No es realitzaran immersions que requereixin parades de descompressió amb equips autònoms, si no es disposa d’ampolles de reserva. En el cas de busseig amb subministrament des de superfície, s’ ha de tenir una bateria de mescla respirable a més del subministrament principal.

5. En cap cas es podran realitzar operacions de busseig de les contemplades a l’article 1 sense tenir garantida amb una càmera multiplaça de descompressió «operativa», que faci possible el tractament adequat en cas d’accident, a la qual puguin tenir accés les persones que se sotmetin a un mitjà hiperbàric, en un termini màxim de dues hores des que aquest es produeixi per qualsevol mitjà de transport.

6. No s’efectuaran intervencions en mitjans hiperbàrics subaquàtics en embarcacions en moviment, a excepció de les operacions de recerca amb bussejador remolcat. En aquest cas, l’ embarcació es posarà en moviment quan el bussejador es trobi fora de l’ abast dels efectes de la unitat de propulsió del vaixell. Es prendran especials precaucions quan es busseja des d’ embarcacions dotades de sistema de posicionament dinàmic.

Article 15 Restriccions o limitacions del busseig

1. S’exigirà als centres de lloguer de material i als bussejadors, la responsabilitat i posada a punt del mateix.

2. La unitat mínima a l’aigua per efectuar immersions amb equips autònoms serà la parella de bussejadors i hauran d’estar sotmesos a les següents restriccions:

• a) No podrà realitzar activitats subaquàtiques tot aquell bussejador que es trobi en baix estat físic, psíquic, tensió, ansietat, embriaguesa, malaltia, son, ingestió de drogues o de similars efectes.
• b) No s’ efectuaran activitats de busseig quan les condicions atmosfèriques impedeixin la maniobra normal de l’ embarcació de suport per a la recollida dels bussejadors.
• c) No es realitzaran immersions que requereixin parades de descompressió a l’ aigua quan l’ estat de l’ aigua no permeti realitzar, amb seguretat, les parades reglamentàries o mantenir la profunditat amb exactitud.
• d) S’ evitarà en la mesura del possible la realització d’ immersions amb corrents superiors a un nus.

3. Quan s’utilitzin equips autònoms, i per raons d’extrema necessitat, urgència o emergència s’estigui obligat a realitzar una immersió amb un bussejador sol, aquest haurà de romandre unit per un cap salvavides a la superfície. El xicotet d’aquest cap estarà sempre en mans d’un ajudant, atent als senyals del bussejador.

4. Es mantindrà sempre una embarcació auxiliar adequada en el lloc de la immersió com a ajuda i auxili dels bussejadors.

5. Després de finalitzada una immersió que hagi requerit descompressió, en prevenció d’accidents disbàrics de busseig, no se sotmetrà al personal que l’hagi realitzat a treballs físics en superfície que provoquin l’acceleració del reg sanguini durant les dues hores següents.

6. Si per alguna raó un bussejador es veu obligat a ascendir a superfície, avisarà el seu company i, sempre que els bussejadors perdin el contacte entre si, pujaran a la superfície.

7. En cas de busseig en líquids de densitat superior que la de l’aigua, s’haurà d’efectuar la correcció necessària.

8. En la pràctica del busseig en apnea, a tots els efectes:

• a) La unitat mínima a l’aigua serà la parella, la posició de la qual ha d’estar localitzada per una boia vermella o groga unida a un cap, que porti la bandera del codi de senyals «Alfa».
• b) És obligatori que, a més de l’ equip bàsic, els bussejadors portin ganivet i guants.
• c) Els bussejadors estaran dins d’ un radi de 25 metres de la boia.

Article 16 Embarcació de suport a bussejadors

1. Es disposarà sempre d’una embarcació en superfície, per a ajuda i auxili dels bussejadors durant les seves immersions.

2. La dotació de l’embarcació vigilarà en tot moment les bombolles procedents dels equips respiratoris dels bussejadors i estarà informada, en la mesura del possible, de la durada aproximada de la immersió.

3. En fer els bussejadors des de l’embarcació, aquesta romandrà desembragada, mentre els bussejadors estiguin en superfície o pròxims a ella.

4. Quan se sàpiga, o hi hagi evidència del retorn dels bussejadors a superfície, el patró desembragarà el motor i no tornarà a embragar-lo, mentre no es trobin els bussejadors fora de l’aigua o hagin tornat a fer immersió.

5. La dotació de l’embarcació estarà alerta per recollir en el menor temps possible un bussejador que sortís a superfície amb qualsevol problema.

6. L’única operació de busseig permesa des d’una embarcació en moviment, és la de recerca amb bussejador remolcat. En aquest cas no s’ embragarà el motor de l’ embarcació fins que el bussejador es trobi fora de l’ abast de les hèlixs.

Article 17 Patrons d’ embarcacions

Serà obligació del patró de l’ embarcació des de la qual s’ efectuïn o hagin d’ efectuar-se operacions de busseig, el següent:

• 1. Estimular que s’efectuïn maniobres o activitats a bord del vaixell o embarcació que puguin constituir perill per a qualsevol persona relacionada amb les operacions de busseig i consultar amb el cap d’equip de busseig abans de la iniciació d’aquelles operacions o activitats i situacions que puguin afectar.
• 2. Assegurar una perfecta senyalització de les operacions de busseig en curs mitjançant les banderes, llums i altres elements d’avís reglamentaris.
• 3. El motor de l’embarcació estarà desembragat sempre que els bussejadors estiguin a l’aigua o a les seves immediacions.

Article 18 Taules de descompressió

1. Per efectuar la descompressió, s’estableixen com a reglamentàries les taules contingudes en la publicació de la ”D-BC-01 Doctrina de Busseig de l’Armada”, que es troben disponibles al portal web de l’Armada Espanyola, enunciades a continuació:

• 
  a)
  D-BC-01: Taules per a busseig amb aire:
  • 
    –
    Taula I. Temps límits sense descompressió i Grups d’immersió successiva per a immersions sense descompressió amb aire.
  • 
    –
    Taula II. Temps de Nitrogen Residual (TNR) per a immersions successives amb aire.
  • – Taula III. Descompressió amb Aire:
    • Descompressió a l’ aigua amb aire.
    • Descompressió a l’ aigua amb aire i oxigen.
    • Descompressió en superfície amb oxigen (DSO2).
  • 
    –
    Taula IV. Fondària teòrica per a immersions en altitud i profunditat real de les parades de descompressió per a immersions en altitud.
  • 
    –
    Taula V. Grups d’Immersió Successiva corresponents a l’ascens inicial a altitud.
  • – Taula VI. Interval en Superfície exigit abans d’ ascendir a altitud després de bussejar.
  • 
    –
    Taula VII. Temps límits sense descompressió i Grups d’ Immersió successiva per a immersions amb aire en aigües poc profundes.
• 
  b)
  D-BC-01: Taula de descompressió per a busseig amb subministrament de mescla helio-oxigen des de la superfície.

Número 1 de l’article 18 redactat pel número u de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

2. Totes les immersions s’ajustaran a aquestes taules de descompressió, d’acord amb les instruccions que hi figuren.

3. Els programes d’ensenyament per a l’obtenció dels diferents títols de busseig, hauran d’incloure explicacions i maneig de les taules de descompressió establertes en aquestes normes.

4. Per a la utilització de taules de descompressió i tractament diferents a les presents, serà requisit indispensable la prèvia aprovació de la Direcció General de la Marina Mercant.

5.
…

Número 5 de l’article 18 derogat pel número dos de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

6.
…

Número 6 de l’article 18 derogat pel número dos de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

7. En cas de busseig amb subministrament des de superfície, campana o torreta, és recomanable que el sistema de subministrament principal estigui equipat d’una reserva d’oxigen medicinal, que pugui ser subministrada al bussejador. Aquest sistema ha d’ estar desconnectat i només s’ ha de connectar en el moment d’ utilització.

8.
…

Número 8 de l’article 18 derogat pel número dos de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

9.
…

Número 9 de l’article 18 derogat pel número dos de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

Article 19 Control de les immersions

1. S’estableixen com a reglamentaris els models de «Full de busseig amb aire o barreja de nitrogen i oxigen» i «Càlcul d’immersió successiva» de l’annex IV, que s’hauran d’utilitzar per controlar cada immersió individual o col·lectiva, realitzada a qualsevol profunditat i amb qualsevol equip de busseig. Els bussejadors professionals hauran de cobrir els fulls esmentats en l’ anterior annex IV, de manera obligatòria, essent signades pel cap d’ equip i amb el de l’ empresa. En aquest últim cas constituiran la justificació d’ hores de treball sota l’ aigua.

2. En el cas d’efectuar immersions amb mescles de gasos diferents a les de nitrogen i oxigen, s’utilitzaran els fulls reglamentaris de l’annex IV, amb les convenients modificacions i, si fos necessari, se’n crearà una de nova on aparegui tota la informació detallada de la immersió.

3. S’estableix com a reglamentari el model de «Full de control de treballs submarins» de l’annex V. Les empreses de busseig, públiques i privades, tindran un llibre de registre de busseig format pel conjunt de fulls de control de treballs submarins i el control d’equips (annexos II i V), que seran cobertes pel cap d’equip de busseig que controli la immersió, amb la seva signatura i segell de l’empresa.

4. El llibre de registre de busseig serà conservat per l’empresa durant un període de dos anys, des de la data de l’última anotació efectuada pel mateix.

Article 20 Accidents de busseig

1. El cap d’equip i tots els components del grup hauran de saber reconèixer els símptomes d’un accident de descompressió, així com aplicar els primers auxilis necessaris.

2. En cas de descompressió omesa, es procedirà com davant d’un accident descompressiu, encara que no presenti símptomes.

3. Durant el transport de l’accidentat, aquest haurà de romandre assetjat, calent i respirant oxigen a la més alta concentració possible.

4. En cas que el transport s’efectuï per aire, no se sotmetrà a l’accidentat a una pressió inferior a l’equivalent a 300 metres d’alçada, per evitar l’agreujament de la malaltia.

5. En cas d’accident de busseig el cap d’equip de busseig prendrà la decisió que consideri més adequada, enviant l’accidentat a un centre sanitari o hiperbàric, segons correspongui amb el tipus d’accident.

6. El cap de l’equip de busseig emplenarà l’«Informe d’accident de busseig» que figura a l’annex VI. L’ empresa, Federació Espanyola d’ Activitats Subaquàtiques, Centres Turístics de busseig, etc., el remetrà a l’ autoritat de la Comunitat Autònoma competent amb còpia a la Capitania Marítima. Si l’ accident es produeix en aigües interiors que no disposin de Capitania Marítima, la còpia s’ enviarà a la Direcció General de la Marina Mercant.

7. Les instal·lacions dels centres hiperbàrics hauran de ser dirigides per un especialista en instal·lacions i sistemes de busseig. A més, comptarà amb un metge i un ATS/DUE, tots dos amb la capacitació corresponent en accidents de busseig.

8. En el cas que un centre hiperbàric deixi per qualsevol raó de ser operatiu i no estar disponible, d’acord amb el que estableix l’article 14.5, la Direcció del centre resta obligada a posar-ho en coneixement a aquelles entitats de busseig de les quals depengui.

9. Les cambres hiperbàriques utilitzades amb finalitats terapèutiques han d’estar dotades d’un sistema de respiració d’oxigen medicinal, tant a la càmera com a l’antecàmera, amb exahustació a l’exterior. Almenys hi haurà dues mascaretes a la càmera i una a l’antecàmera.

10. A la vista de l’autorització concedida per la Comunitat Autònoma competent per realitzar treballs subaquàtics i acompanyat del «Full de dades», que figura a l’annex VII, on s’especifiqui que els treballs a realitzar s’ajustaran a les presents normes de seguretat, la Capitania Marítima, i a efectes de seguretat, donarà la seva aprovació.

Article 21 Instal·lacions i material de busseig

1. S’exigirà als bussejadors les responsabilitat directa del manteniment i posada al punt del seu equip personal.

2. No s’utilitzarà cap equip els components del qual no estiguin específicament indicats en la informació que aporta el fabricant, així com el seu ús en activitats per als quals no hagin estat expressament dissenyats.

3. Les ampolles de busseig d’ús continuat hauran de ser sotmeses anualment a una inspecció visual i de neteja exterior. Totes les ampolles de busseig se sotmetran a una verificació completa cada cinc anys, segons norma del Ministeri d’ Indústria sobre recipients a pressió, o els períodes indicats en la legislació de la Comunitat Autònoma competent.

4. No es carregarà cap ampolla, si la data de verificació ha expirat o l’aspecte de l’ampolla no és l’adequat o mostra muixerangues, cops, excés d’òxid, aixetes doblades, mecanismes de reserva esgarrifosos, etcètera, que indiquin signes de deficient estat de conservació de l’equip.

5. Cap ampolla es carregarà amb gasos, o mescles de gasos, diferent de la que indiquin les seves marques reglamentàries.

6. No es carregaran les ampolles per sobre de la pressió de càrrega prevista pel fabricant. Aquesta dada haurà de figurar gravada a punxó sobre el coll de l’ ampolla, així com el seu número de fabricació i altres dades oficials.

7. S’evitarà l’excés de calor mentre es carreguen els equips de busseig. Per a això se submergiran les ampolles en un tanc d’ aigua o s’ efectuarà la càrrega lentament.

8. S’emmagatzemaran i estibaran les ampolles en un lloc fresc i a l’ombra, evitant que la temperatura al local assoleixi els 50 °C. Mai es deixaran les ampolles carregades en contacte directe amb el sol.

9. Totes les instal·lacions per a «càrrega d’aire», hauran de tenir les autoritzacions corresponents dels organismes competents a cada Comunitat Autònoma per dedicar-se a aquesta activitat. Per efectuar càrrega d’ampolles amb mescles diferents a l’aire (21 per 100 O), s’haurà de posseir l’autorització corresponent.

10. Tota instal·lació de càrrega d’aire autoritzada, haurà de portar un llibre registre, on quedarà anotat el número de l’ampolla carregada, així com el número del títol de l’usuari que se’n responsabilitza i data de càrrega.

11. Les instal·lacions hiperbàriques a bord d’embarcacions o a terra, que intervinguin en operacions de busseig, hauran de ser aprovades per la Comunitat Autònoma competent. A efectes de la seguretat en el busseig, la Capitania Marítima a la vista de l’aprovació de la Comunitat Autònoma, estendrà, si escau, un Certificat de Seguretat d’instal·lacions hiperbàriques (annex VII) per a la utilització del següent material:

• a) Sistemes de busseig autònom i amb subministrament des de superfície.
• b) Campanes humides, torretes i sistemes de mescla de gasos.
• c) Cambra de descompressió, compressors d’ alta o baixa pressió, bateria d’ emmagatzematge de gasos respirables i estacions de càrrega d’ equips.

12. En els Certificats de Seguretat s’inclouran els elements del sistema, com ara mànegues de subministrament de gasos, escafantres, vàlvules reductores i aquells altres que puguin afectar la seguretat del busseig.

13. Totes les plantes de busseig i equips utilitzats en operacions de busseig, així com l’equip auxiliar, seran provats per l’empresa de busseig després de ser reparats abans de ser utilitzats novament.

14. El cap d’equip de busseig no permetrà l’ús d’equips o plantes de busseig el funcionament de les quals no hagi estat comprovat dins de les vint-i-quatre hores anteriors a la seva ocupació.

15. La utilització de tècniques de busseig especials, que engloben els equips de circuit tancat i semitancat, són descrits a l’annex VIII.

16. Qualsevol guindola o element similar haurà de reunir les característiques següents:

• a) Ser suficientment àmplia perquè hi puguin romandre còmodament dos bussejadors amb equip de subministrament des de superfície.
• b) Haver estat construïda i equipada amb totes les seguretats per evitar fallades i fuites del mecanisme de suspensió i impedir els voltejos.

Article 22 Consideracions sobre mescles respirables diferents de l’ aire

1. No es realitzaran intervencions en medi hiperbàric, llevat que es disposi d’una quantitat suficient de barreja respirable diferent de l’aire i d’un sistema de busseig apropiat per als bussejadors.

2. Quan s’utilitzin mescles respirables, existirà un subministrament de reserva llest per a la seva ocupació immediata davant de qualsevol incidència, emmagatzemat en el lloc des d’on es realitzen les operacions de busseig.

3. Els bussejadors disposaran, en la profunditat de treball, d’una reserva de mescla respirable que els permeti assolir la superfície incloent el temps necessari per efectuar la descompressió que li correspongui.

4. Les taules de descompressió amb aire de l’article 18 només són utilitzables amb aire.

5. Podran utilitzar-se mescles de nitrogen/oxigen, entrant a les taules, amb la «Profunditat equivalent», que serà determinada de la manera següent:

												

(Pro. real + 10) x Fracc. dec. N2 en mezcla

Prof. equiv. = - 10

0,79


												


											

on:

Fracc. dec. N2 en la mescla = fracció decimal de nitrogen en la mescla

6. En els altres tipus de mescles han de ser utilitzats uns criteris que seran aprovats per la Direcció General de la Marina Mercant.

7. Els sistemes de busseig que utilitzin mescles que continguin oxigen el percentatge dels quals sigui superior al 40 per 100 han d’estar en «servei d’oxigen», és a dir, correctament nets i fabricats amb components adequats i compatibles amb l’oxigen.

Article 23 Cambres de descompressió per a operacions de busseig instal·lades a terra, a bord de vaixells i plataformes flotants

1. Les càmeres de descompressió tindran, almenys, dos compartiments cadascuna, amb la seva porta estanca que pugui ser manipulada per ambdós costats i de dimensions suficients per permetre el còmode accés a la mateixa.

2. En els llocs on s’empri una torreta submergible la càmera estarà preparada per poder traslladar una persona des de la torreta submergible a la cambra de descompressió en coberta, o viceversa, sense variació de la pressió interior.

3. Es procurarà que les càmeres s’ajustin a models homologats a la UE i que permetin l’acoblament entre càmeres, cartutxos, torretes, etcètera.

4. Les cambres de descompressió tindran les següents característiques:

• a) Les cambres hiperbàriques hauran de comptar almenys amb dos compartiments, una antecàmera i una cambra.
• b) Tindran el suficient espai com perquè, almenys en un dels seus compartiments, permeti tendir-se en el seu interior sense cap dificultat a dues persones adultes, amb un diàmetre exterior mínim de 1.300 mil·límetres.
• c) Estaran dissenyades per reduir al mínim el risc d’ incendi. Es pintarà l’ interior amb pintura incombustible i es procurarà que el material que contingui en el seu interior sigui així mateix incombustible. Hauran d’ estar equipades, en el seu interior, d’ un sistema d’ extinció d’ incendis hiperbàric.
• d) Tindran una resclosa que permeti el pas de menjar i medicaments mentre els seus ocupants romanguin a l’ interior sota pressió.
• e) Estarà equipada amb l’ adequat nombre de vàlvules, manòmetres i altres elements necessaris per controlar i registrar la pressió i atmosfera interna de cada compartiment des de l’ exterior de la cambra.
• f) Estaran equipades amb la instal·lació adequada per al subministrament de gasos respirables als seus ocupants fins a una pressió mínima de treball de sis atmosferes absolutes.
• g) Proporcionaran l’ adequada ventilació, suficient il·luminació i disposaran d’ un sistema de regulació de temperatura en cas necessari.
• h) Estarà equipada amb un sistema de subministrament d’ oxigen medicinal, que possibiliti aplicar-lo sota pressió dins la cambra fins a una pressió relativa d’ 1,8 bars. La càmera disposarà, almenys, de dues mascaretes per subministrar l’oxigen a la càmera i una a l’antecàmera.
• i) L’ exhaustació del sistema de respiració de l’ oxigen medicinal o altres mescles diferents de l’ aire, ha de ser directe a l’ exterior.
• j) La càmera ha d’ estar equipada com a mínim d’ oxímetre, un termòmetre, un rotàmetre o fluxòmetre, un control visual, un sistema de doble comunicació oral amb la càmera i l’ antecàmera, un rellotge, dos cronòmetres i una farmaciola de primers auxilis en medi hiperbàric.
• k) Comptarà amb els mitjans adequats, fixos o mòbils per atendre un lavabo mínim i les necessitats fisiològiques.
• l) És recomanable que estigui equipada d’ algun sistema d’ absorció de l’ anhídrid carbònic i un altre de control de la humitat interior.

5. Tota cambra hiperbàrica haurà de comptar amb els mitjans de control necessaris que permetin el seu correcte funcionament, així com la prestació d’un servei de neteja mínima i de les necessitats fisiològiques de l’accidentat.

6. Es desaconsella de forma general l’ús de cartutxos monoplaça de recompressió, amb la sola excepció de mòduls de transport i transferència des de sistemes de saturació.

7. A les instal·lacions de busseig en què s’empri una torreta submergible, la càmera haurà d’estar preparada per poder transferir una persona des de la torreta a la cambra i viceversa, sense variar la pressió interior.

8. Es vigilarà que en qualsevol cambra de descompressió el percentatge d’oxigen no sigui superior al 25 per 100.

9. L’operador responsable de la càmera tindrà present, en tot moment, que el perill de foc i explosió, és més gran en una atmosfera d’oxigen i aire comprimit que en una atmosfera normobàrica.

Article 24 Sobre la pràctica del busseig esportiu-recreatiu

1. Tot practicant d’una de les modalitats d’activitats subaquàtiques, haurà de trobar-se en possessió d’un «Assegurança d’accidents i de responsabilitat civil», que pugui cobrir qualsevol tipus d’incident que pugui produir-se durant el desenvolupament de les mateixes.

En el cas de la pràctica del busseig científic, l’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil, tant de l’equip científic com del personal auxiliar, haurà de cobrir, a més, operacions de rescat fins a un valor de quinze milions (15.000.000) de pessetes, o noranta mil cent cinquanta-un (90.151 euros).

Últim paràgraf del número 1 de l’art. 24, redactat pel número U de l’article únic de l’Ordre 20 juliol 2000, per la qual es modifiquen les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 7 agost). Vigència: 8 agost 2000

2. En les realització d’operacions de busseig, s’evitarà planejar les immersions al límit de les taules de descompressió, donant-li al bussejador un temps o profunditat de seguretat, sobre el límit de les mateixes. Els programes d’ ensenyament per a l’ obtenció dels diferents títols, hauran d’ incloure explicacions i maneig de les taules de descompressió establertes en aquestes normes.

3.
Per a la pràctica del busseig esportiu-recreatiu es podrà controlar la immersió, bé amb les taules d’acord amb l’article 18 –taules de descompressió–, bé amb un ordinador de busseig. En cas d’efectuar immersions successives/continuades, s’hauran de controlar totes amb el mateix sistema.

Número 3 de l’article 24 redactat pel número tres de l’apartat primer de la Res. de 2 de febrer de 2017, de la Direcció General de la Marina Mercant, per la qual s’actualitzen determinats preceptes relacionats amb les taules de descompressió de les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per l’Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 1 març). Vigència: 2 març 2017

4. Quan per qüestions excepcionals es justifiqui el risc d’una immersió en solitari, el bussejador anirà sempre unit a la superfície per un caporal de seguretat.

5. En les immersions previstes a més de 40 metres de profunditat, és aconsellable la utilització d’equips de comunicació amb superfície.

6. En el transport de les ampolles de busseig s’haurà de procurar que aquestes siguin sempre fixades subjectant-les per l’aixeta i el cos dels cilindres, no pels atalatges, per evitar el seu trencament i possible caiguda.

7. Els compressors accionats per motors d’explosió, només s’hauran de fer funcionar en espais exteriors, col·locant la presa d’aspiració a uns dos metres del nivell del terra i a barlovent de l’escapament del motor del compressor.

8. Els límits de profunditat per a operacions de busseig amb aire queden determinats per les següents cotes a nivell del mar:

• a) 40 metres: Immersions amb equip autònom d’ aire.
• b) 55 metres: Immersions excepcionals amb aire o nitrox (aire enriquit), excepte en els supòsits de busseig científic, on aquesta profunditat d’immersió podrà ser ultrapassada als màxims nivells d’immersió, amb l’equip adequat, d’acord amb el que disposa el capítol V.Lletra b) del número 8 de l’art. 24 redactat pel número Dos de l’article únic de l’Ordre 20 juliol 2000, per la qual es modifiquen les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 7 agost). Vigència: 8 agost 2000

9. Només podran realitzar operacions de rescat o de recuperació de cadàvers, les forces de Seguretat de l’Estat i/o bussejadors amb la titulació professional corresponent, excepte en circumstàncies d’emergència on la intervenció representi la protecció de vides humanes.

10. La responsabilitat de la preparació i planejament d’una operació de busseig, recaurà sempre sobre el bussejador de major rang. De la mateixa manera, tot el personal que hi participi, haurà d’ estar assabentat del programa que es durà a terme.

11. Es prendran precaucions quan es facin immersions en fons de fang, per evitar la pèrdua de visibilitat o el soterrament del bussejador o del seu equip.

12. Es preveuran mètodes de tractament i mesures a adoptar en cas d’accident causat per la vida marina, tòxica o agressiva, quan es facin immersions en aigües amb alta concentració de vida marina perillosa.

13. Es disposarà d’una embarcació en superfície per a ajuda i auxili dels bussejadors. Sempre que sigui possible, s’ hi disposarà d’ una parella de seguretat, llista per fer immersió.

14. Tota embarcació que participi en operacions de busseig, haurà d’hissar la bandera ALFA del Codi Internacional de Senyals i, si és possible, abalisarà amb el mateix senyal DOS punts de la zona d’immersió.

15. S’exigirà als centres de lloguer de material i als bussejadors la responsabilitat i posada a punt del mateix.

16. La unitat mínima a l’aigua per efectuar immersions amb equips autònoms serà una parella de bussejadors i que hauran d’estar sotmesos a les següents restriccions:

• a) No podrà realitzar activitats subaquàtiques tot aquell bussejador que es trobi en baix estat físic, psíquic, tensió, ansietat, embriaguesa, malaltia, son, ingestió de drogues o de similars efectes.
• b) No s’ efectuaran activitats de busseig quan les condicions atmosfèriques impedeixin la maniobra normal de l’ embarcació de suport per a la recollida dels bussejadors.
• c) No es realitzaran immersions que requereixin parades de descompressió a l’ aigua quan l’ estat de l’ aigua no permeti realitzar, amb seguretat, les parades reglamentàries o mantenir la profunditat amb exactitud.
• d) S’ evitarà, en la mesura del possible, la realització d’ immersions amb corrents superiors a un nus.

17. L’equip mínim obligatori que ha de portar un bussejador autònom serà:

• a) Armilla compensadora de la flotabilitat, que haurà de constar d’ un sistema de figuerenc bucal, i un altre automàtic directe de l’ ampolla de subministrament principal, o alimentat per mitjà d’ un botellí.
• b) L’ ampolla comptarà amb un mecanisme de reserva o amb un sistema de control de la pressió interior.
• c) Rellotge i profundímetre o descompressímetre digital.
• d) Ganivet.
• e) Dues segones etapes, tot i que es recomana portar dos reguladors independents.

Article 25 Dels reconeixements mèdics de les persones que se sotmetin a un ambient hiperbàric

1. Tota persona que se sotmeti a un ambient hiperbàric, haurà de realitzar prèviament un examen mèdic especialitzat.

2. Aquest examen o posteriors reconeixements han de ser realitzats per metges que posseeixin títol, especialitat, diploma o certificat, relacionat amb activitats subaquàtiques, emès per un organisme oficial.

3. Els reconeixements periòdics seran obligatoris per accedir a qualsevol títol o certificat que habiliti per sotmetre’s a un mitjà hiperbàric, a banda de l’examen inicial (aquest ha de figurar en un certificat mèdic oficial).

4. Es repetiran anualment en el cas dels bussejadors i baços professionals. Aquest reconeixement ha de figurar a la seva llibreta d’ activitats subaquàtiques.

5. Es repetiran cada dos anys en el cas dels bussejadors esportiu-recreatius. Aquest reconeixement ha de figurar a la seva llibreta d’ activitats subaquàtiques.

Article 26 Dels controls sobre les entitats implicades en activitats subaquàtiques

1. Les empreses, clubs, federacions, centres turístics de busseig, vaixells, plataformes, etc., efectuaran reconeixements periòdics anuals en les instal·lacions i el material de busseig, havent de ser anotats en el Llibre de Registre/Control de l’Equip (annex II) la data i el material reconegut.

2. No es realitzarà cap intervenció en medi hiperbàric fins que hagi conclòs i siguin esmenades les irregularitats que, en el material reconegut, s’hagin detectat.

3. Un cop les instal·lacions i el material es trobi en perfecte estat per realitzar aquesta activitat, l’entitat responsable certificarà, mitjançant el Llibre de Registre/Control d’Equip (annex II), els canvis de material i les revisions efectuades així com l’estat actual de les instal·lacions, enviant còpia a la Capitania Marítima.

Article 27 Sobre la pràctica del busseig científic

1. A l’equip científic participant en projectes de recerca científica desenvolupats per organismes públics o privats d’investigació, li seran aplicables les normes de seguretat del busseig esportiu – recreatiu. Els components de l’ equip científic podran ser autoritzats per a la realització d’ immersions superiors a 55 metres, sempre que se sotmetin voluntàriament a les normes establertes per al busseig professional.

2. Al personal auxiliar no pertanyent a l’equip científic li seran aplicables les normes de seguretat del busseig professional.

3. Les sol·licituds per a la realització d’activitats de busseig científic es presentaran davant l’organisme competent de la Comunitat Autònoma on es realitzi el treball, que procedirà a la seva autorització.

Capítol V introduït pel número Tres de l’article únic de l’Ordre de 20 juliol 2000, per la qual es modifiquen les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, aprovades per Ordre de 14 d’octubre de 1997 («B.O.E.» 7 agost).Vigència: 8 agost 2000