Llei 14/2014 de 24 de Juliol de Navegació marítima
Assegurança d’embarcacions Llei 14/2014 de navegació marítima
La nova Llei de navegació marítima, entre altres molts temes aprofundeix en el contracte d’ assegurança marítima en el seu Títol VIII i estableix una nova obligació quant a garantia de responsabilitat civil en el Títol VI, Capítol V. En aquest article resumim a tall de guia personal els punts més importants que afecten l’ assegurança d’ embarcacions d’ esbarjo.
De la responsabilitat civil per contaminació Articles 384 a 391
Article 389. Assegurament obligatori.
- Obligatorietat de l’assegurança de responsabilitat civil per danys per contaminació de les costes i aigües Espanyoles, les condicions i cobertura mínima de les quals es determinaran reglamentàriament. (Aquest reglament està pendent de redacció i aprovació).
Article 390. Prohibició de navegació.
- L’ Administració Marítima prohibirà la navegació de les embarcacions que no posseeixin aquesta cobertura d’ assegurança.
- Estén aquesta prohibició a les embarcacions estrangeres que no tinguin l’ esmentada cobertura d’ assegurança nàutica.
Per tant és indispensable disposar de cobertura de responsabilitat civil per contaminació accidental inclosa en la nostra assegurança d’ embarcacions d’ esbarjo.
L’ obligació d’ indemnitzar pels danys produïts per contaminació és de l’ armador de l’ embarcació d’ esbarjo, sens perjudici del seu dret de repetició contra les persones culpables d’ aquell fet.
En el cas que es trobin involucrats diversos vaixells, els seus armadors estaran solidàriament obligats a indemnitzar els danys per contaminació, tret que aquests puguin raonablement ser atribuïts amb caràcter exclusiu a una de les embarcacions.
L’ armador serà responsable dels danys per contaminació pel sol fet de la seva producció. No obstant això, quedarà exonerat si prova que els danys han estat causats per força major, negligència de qualsevol autoritat que sigui responsable del manteniment de llums o altres ajuts a la navegació, o per acció o omissió d’ un tercer.
L’ exigència de responsabilitat es basarà en els principis de cautela i d’ acció preventiva, en el principi de correcció i en el principi que qui contamina paga.
Seran indemnitzables les pèrdues o danys causats per la contaminació fora del vaixell i el cost de les mesures raonablement adoptades per qualsevol persona després d’ ocórrer el sinistre per tal de prevenir o minimitzar els danys.
Article 391. Aplicació preferent dels convenis internacionals
S’ aplicarà la limitació de responsabilitat regulada en el títol VII
Haurem de basar-nos fins a la redacció i publicació del nou reglament sobre responsabilitat civil per contaminació en el Conveni Bunkers 2001. En aquest cas, els límits de responsabilitat aplicables per a les embarcacions d’ esbarjo amb arqueig inferior a 300 tones seran:
- Un milió de drets especials de gir per a les reclamacions relacionades amb mort o lesions corporals.
- Cinc-cents mil drets especials de gir per a les altres reclamacions limitables, com seria el cas de la contaminació accidental.
CAPÍTOL I
Del contracte d’ assegurança marítima
Article 406:
- Estan subjectes a aquesta llei els contractes d ‘ assegurança nàutica que tenen per objecte indemnitzar els danys produïts pels riscos propis de la navegació marítima. En allò no previst en aquesta llei, serà d’ aplicació la Llei de Contracte d’ Assegurança.
- Les assegurances obligatòries d’ embarcacions d’ esbarjo es regiran pel que disposa la Llei de contracte d’ assegurança.
CAPÍTOL II
De les disposicions comunes als diferents tipus d’ assegurança marítima
Article 408. Existència de l’ interès assegurat.
Podran ser objecte d’ assegurança els interessos patrimonials legítims, presents o futurs, exposats als riscos de la navegació marítima. La inexistència d’ interès determinarà la nul·litat del contracte.
Article 412. Titular de l’ interès.
El contracte d’ assegurança s’ entén concertat per compte de qui resulti titular de l’ interès en el moment del sinistre
Article 413. Valor de l’ interès i suma assegurada.
- Si, en el moment de la producció del sinistre, la suma assegurada és inferior al valor de l’ interès, l’ assegurador indemnitzarà el dany causat en la mateixa proporció en què aquella cobreix l’ interès assegurat.
- Si la suma assegurada supera el valor de l’ interès assegurat, qualsevol de les parts podrà exigir la reducció de la suma i de la prima, havent de restituir l’ assegurador l’ excés de les primes percebudes. Si es produeix el sinistre, l’ assegurador indemnitzarà el dany causat.
Article 414. Pòlissa estimada.
En l ‘ assegurança d’ embarcacions, assegurança de pots i artefactes navals es presumirà que el valor declarat en la pòlissa o amb posterioritat a la celebració del contracte és un valor estimat vinculant per a les parts del contracte, llevat de dol per part de l’ assegurat o quan per error sigui notablement superior al valor de l’ interès.
Article 418. Exclusió d’ alguns riscos.
Queden exclosos de la cobertura de l’assegurança els següents riscos: (Tret de pacte contrari).
a) Guerra, el bloqueig i els apressaments que en resultin.
b) Captura, embargament, detenció.
c) Pirateria, motí, terrorisme i alteració de l’ ordre públic.
d) Vagues i els tancaments patronals.
e) Explosions atòmiques o nuclears, radiacions i contaminacions radioactives.
Article 420. Vici propi
Queden exclosos de cobertura els danys per vici propi o de la naturalesa intrínseca de l’ objecte assegurat. El desgast i ús natural.
Article 423. Declaració del risc
- El prenedor de l ‘ assegurança nàutica haurà de declarar a l’ assegurador abans de la conclusió del contracte totes les circumstàncies que conegui, que puguin influir sensiblement en l’ apreciació del risc per un assegurador prudent. Si el contracte se celebrés per compte d’ una altra persona, el deure de declaració s’ estendrà a les circumstàncies conegudes o degudes de conèixer per aquesta.
- El prenedor de l’ assegurança d’ embarcacions o l’ assegurat haurà de durant el curs del contracte comunicar a l’ assegurador, tan aviat com li sigui possible, totes les circumstàncies que agreugen el risc i siguin de tal naturalesa que si haguessin estat conegudes per aquest en el moment de la perfecció del contracte d ‘ assegurança nàutica, no ho hauria celebrat o ho hauria realitzat en altres condicions.
Article 425. Pagament de la prima.
- El prenedor de l’ assegurança està obligat al pagament de la prima. La primera d’ elles serà exigible una vegada signat el contracte.
- La falta de pagament de la prima o d’ alguna de les seves fraccions permet a l’ assegurador resoldre el contracte o suspendre la seva cobertura fins que s’ aboni. La resolució o suspensió es produirà un mes després que el prenedor hagi estat requerit al pagament de la prima. La falta de pagament de la prima única o primer pagament de prima, eximeix l’ assegurador de respondre al pagament dels sinistres esdevinguts abans del pagament de la prima.
Article 426. Comunicació del sinistre.
L’ assegurat comunicarà a l’ assegurador el sinistre en un màxim de set dies, comptats a partir del moment en què el coneguin. L’ omissió o retard d’ aquesta comunicació produirà la pèrdua del dret a la indemnització només si hagués concorregut dol o culpa greu de l’ assegurat o del prenedor. En cas de negligència o de retard culpós en l’ omissió o tardana comunicació del sinistre, l’ assegurador tindrà dret a ser indemnitzat pels danys i perjudicis que se li haguessin causat per això.
Article 427. Deure d’ evitar o minorar el dany.
- L’ assegurat ha d’ emprar totes les mesures raonables al seu abast per salvar o recobrar els efectes assegurats i disminuir el dany conseqüència del sinistre.
- L’ assegurador podrà intervenir en la decisió i adopció d’ aquestes mesures, sense que la seva conducta prejutgi, en cap cas, l’ acceptació de responsabilitat pel sinistre.
- L’ assegurador respon, en els termes fixats en el contracte, de les despeses realitzades raonablement pel prenedor de l’ assegurança en compliment d’ aquest deure de salvament.
Article 428. Transmissió de l’ interès assegurat.
En les assegurances d’ embarcacions, artefactes navals i de responsabilitat civil, la venda de l’ embarcació o el canvi de titular en la seva gestió nàutica provoquen l’ extinció del contracte d ‘ assegurança nàutica, tret que l’ assegurador hagi acceptat expressament la seva continuació.
Article 429. Obligació d’ indemnitzar.
- En cas de sinistre cobert pel contracte d ‘ assegurança nàutic, l’ assegurador està obligat a indemnitzar l’ assegurat en les condicions estipulades en la pòlissa, llevat dels supòsits d’ exclusió de responsabilitat.
- Correspondrà a l’ assegurat la prova de l’ existència i de l’ abast del dany.
Article 431. Exclusió del reemplaçament.
L’ assegurador no podrà ser obligat a reemplaçar o reparar els objectes assegurats.
Article 437. Liquidació del sinistre i pagament de la indemnització.
- L’ assegurador haurà de practicar la liquidació del sinistre en el termini fixat en la pòlissa, que no podrà ser superior a un mes comptat des de:
- a) L’ acceptació expressa de l’ abandonament o de la declaració judicial de la seva validesa.
- b) L’ acceptació del sinistre per l’ assegurador en els casos de liquidació per l’ acció d’ avaria. Tret que peritatge requereixi un termini més ampli per a l’ esbrinament de les causes o que sigui necessària per a la liquidació del sinistre l’ aportació de documentació addicional per part de l’ assegurat.
- Practicada la liquidació del sinistre l’ assegurador farà efectiva la indemnització en el termini de quinze dies des que l’ assegurat hagi manifestat la seva conformitat.
Article 438. Prescripció.
Els drets derivats del contracte d’ assegurança prescriuen en el termini de dos anys.
CAPÍTOL III
De les disposicions especials d’ algunes classes d’ assegurances
Article 443. Responsabilitat per abordatges.
- L’ assegurança de vaixells cobreix la responsabilitat civil de l’ armador pels danys i perjudicis causats a una altra embarcació o artefacte naval, i als seus carregaments en cas d’ abordatge. Aquesta cobertura és complementària de la dels propis danys de l’ embarcació.
- La pòlissa d’ assegurança nàutica podrà estendre la cobertura de l’ assegurador a la responsabilitat civil de l’ armador pels danys i perjudicis produïts per xoc amb plataformes fixes o altres instal.lacions.
Article 444. Navegabilitat del vaixell.
L’ assegurat haurà de mantenir la navegabilitat del vaixell, embarcació, pot o artefacte naval assegurat durant tota la durada de la cobertura.
Article 445. Vicis ocults.
L’ assegurador no respon dels danys que pateixi l’ embarcació assegurada com a conseqüència d’ un vici ocult. S’ entén per vici ocult aquell que no pugui descobrir-se emprant els mitjans raonablement exigibles a un armador.
Article 446. Reordenació contra els membres de la dotació.
L’ assegurador NO podrà exercir els drets en què se subrogui, en cas de sinistre, contra els membres de la dotació de l’ embarcació assegurada, llevat del cas de Dolo.
Article 448. Nou a vell.
En la indemnització de danys de l’ embarcació d’ esbarjo no es practicaran per l’ assegurador deduccions de nou a vell.
Article 449. Casos d’ abandonament.
L’ assegurat podrà exercir el dret a l’ abandonament en aquests casos:
a) Pèrdua total de l’ embarcació.
b) Inhabilitació definitiva per navegar o impossibilitat de reparar el vaixell.
c) Quan l’ import de les reparacions assoleixi el valor de la suma assegurada de la pòlissa.
d) La pèrdua del vaixell per manca de notícies en un termini de noranta dies.
Article 464. Assegurança obligatòria.
Les assegurances obligatòries de responsabilitat civil exigides per aquesta llei es regularan, en primer lloc, per les seves normes particulars i, si no n’ hi ha, pel que preveu aquesta secció. Reial Decret 607/1999 de 16 d’Abril, reglament de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil per a embarcacions d’esbarjo.
Article 465. Obligació de l’ assegurador i acció directa.
L’ obligació de l’ assegurador d’ indemnitzar en aquesta classe d’ assegurances existeix des que sorgeix la responsabilitat del seu assegurat davant el tercer perjudicat. Aquest últim tindrà acció directa contra l’ assegurador per exigir-li el compliment de la seva obligació.
Article 466. Límit de la cobertura.
L’ assegurador respon com a màxim fins al límit de la suma assegurada per cadascun dels fets que originin la seva responsabilitat ocorreguts durant la vigència del contracte.
Article 467. Limitacions de responsabilitat indemnitzadora.
L’ assegurador podrà oposar al perjudicat les mateixes excepcions que correspondrien al seu assegurat, i especialment les limitacions quantitatives de responsabilitat que aquest últim gaigués d’ acord amb la llei aplicable o el contracte del qual derivés la responsabilitat.
