Com curar el teu Gos

Recordar que aquestes tècniques s’han d’aplicar només en cas que no tinguem a mà un veterinari o professional .

Podem salvar-los la vida mentre arriba el veterinari o ens dirigim a la seva clínica. Però mai són les cures veterinaris.

El percep els nostres nervis i empitjorem la situació
Determinar la gravetat de la lesió o malaltia
“Recordar que no reemplacem el personal veterinari i que hem de transportar l’animal al centre veterinari més proper”. 

El salvador no pot convertir-se en víctima.

És necessari o no la nostra intervenció ?  ¿ podem esperar al veterinari ?

Si respira li col·locarem en posició lateral de seguretat, si no procedirem a l’obertura de la via aèria buscant algun objecte que aquest impedint la seva respiració per poder retirar-lo.

Si no respira però té pols només insuflem, si per contra tampoc té pols començarem amb la “rcp” (compressions toràciques i insuflacions).
El pols el trobarem amb el nostre dit índex a l’interior de la seva cuixa (artèria femoral) sota el turmell o al pit.

 

La reanimació cardiopulmonar en gossos

Col·locarem l’animal estès amb el costat esquerre cap amunt, obrirem la boca assegurant-nos que les vies respiratòries estan lliures d’obstruccions, treient qualsevol objecte i revisant si respira i té pols.
Estendrem el cap de l’animal cap enrere i donarem respiracions curtes però fortes assegurant-nos que el pit de l’animal s’aixequi:
A gossos petits li tancarem la mandíbula i li cobrirem tot l’hoquei i exhalem.
A grans li tanquem fortament la mandíbula i amb la nostra boca li cobrirem la tòfona i exhalem.
Aquestes respiracions les intercalarem amb compressions toràciques fortes i fermes que farem amb la part dura del palmell de les mans sobre les costelles, just darrere de l’articulació de la pota davantera.
Intercalarem entre 3 i 5 respiracions i 10 i 15 compressions segons la mida del gos.
La velocitat de les compressions serà una mica més ràpida que una per segon.
Repetirem els cicles fins que tingui pols i respiri i anirem comprovant el seu pols cada pocs minuts i si passats 20 minuts no surt de l’aturada cardiorespiratòria deixar de fer la “rcp”.
Paràmetres normals.
Si està conscient hem d’ observar:
La respiració: Mitjançant el moviment del pit, el normal són 20-40 rpm., després d’un accident la respiració sol augmentar.
Taquipnea: (més de 40 rpm).
Bradipnea: (menys de 20 rpm).
Pols: Buscar pols radial, femoral (és la més fàcil de trobar), jugular… o escoltar els latids donant suport a l’oïda directament sobre el pit.
El pols normal és de 80-120 lpm., les alteracions que podrem tenir són:
Taquicàrdia: (per sobre de 120 lpm).
Bradicàrdia: (per sota de 80 lpm).
Temperatura: El normal és entre 38°c – 39°c.
Hipotèrmia (menors a 38°c) intentar que l’animal entri en calor amb una manta, una bossa d’aigua calenta, o un assecador de pèl.
Hipertèrmia (majors a 39°c), tractar de refrescar l’animal amb un ventilador, aigua freda i col·locant-lo en un sòl fred.
Mucoses (pell a l’interior de les muscleres, engrunes i interior dels parpells) segons el seu color:
Rosades: Normal.
Blanques/pàl·lides: Shock o pèrdua de sang.
Vermelles: Hemorràgia, hipertensió, febre.
Blaves/cianòtiques: Falta d’oxigen (acudir al veterinari al més aviat possible).
Grogues/ictèriques: Falla hepàtica o acumulació de bilirrubina.

Tècnica per col·locar un boix.

Ens servirà per prevenir que el gos mossegui i així puguem desviar la seva atenció a l’hora de realitzar les diferents cures.
Si és possible asseurem l’animal i l’agafarem des del darrere pel coll, per darrere de les orelles deixant l’hoquei cap endavant.
Agafarem la corda i la passarem per sota de la mandíbula (a) i atarem sobre el nas (b), la passarem de nou per sota de la mandíbula fent un nus simple (c) i portarem la corda cap a darrere de les orelles (d) i finalment l’atarem amb un llaç per darrere de les orelles (e) de manera que sigui fàcil de treure davant de qualsevol emergència i així també evitarem que se’l puguin treure amb les potes.
Important: “Mai deixarem un gos amb boix sense supervisió, ja que existeix risc d’asfíxia si vomita, si necessita jadejar o per excés de salivació”.

Ofec.

Si ha tragat massa aigua, és possible que part d’aquesta vagi al tracte respiratori, per la qual cosa tractarem que l’expulsi.
Si és un gos petit, li agafarem les potes posteriors deixant-lo cap avall i sacsejant-lo perquè l’aigua surti per gravetat.
Si és gran haurà de mantenir-se assetjat, però l’operació és la mateixa, aixecant-lo dels quarts del darrere perquè el seu cap quedi a baix i expulsi l’aigua.
Si com a resultat no comença a tossir, és probable que la respiració s’hagi interromput, així que hem de constatar la seva respiració i ritme cardíac.
Li posarem de costat procurant que el seu cap quedi més avall del seu cos, si no hi ha respiració, començarem amb les insuflacions, i si tampoc hi ha latidos caldrà realitzar “rcp”.

Asfíxia.

Els símptomes que ens trobarem:                                                         
Tos violenta que li dificulta la respiració.
Desesperació, angoixa.
Tira frenèticament el seu hoquei amb les seves potes.
Hi ha la possibilitat que s’hagi emportat un objecte i estigui obstruint la gola, per la qual cosa hem de revisar el seu hoquei i retirar l’objecte estrany que l’ofega.
Si no podem veure-ho, el més freqüent és que es trobi allotjat a la tràquea, per la qual cosa farem la “maniobra de heimlich”, que consisteix a col·locar el gos aturat sobre les seves potes posteriors, mentre la persona es col·loca darrere, abraçant fortament el pit del gos; amb un braç, es pressionarà fortament just sota les costelles (final de l’estèrnum) i es repetirà aquesta operació diverses vegades, fins que l’objecte sigui expulsat.
Si està inconscient farem la maniobra amb el gos assetjat de costat, pressionant fortament amb una mà sobre les costelles i l’altra a sota, tractant de produir un efecte de “fuelle”, és a dir, que la pressió que exerceix l’aire dels pulmons tendirà a desallotjar l’objecte.
Si ja s’ ha alliberat l’ objecte estrany i segueix sense respirar caldrà aportar-li respiració artificial o començar maniobres de” rcp”.

Convulsions.

Si està en estat d’inconsciència, col·locar-lo totalment tombat a terra, lluny d’objectes que li pugui fer mal.
Posar alguna cosa mullada sota el cap de l’animal, per evitar que es colpegés amb les sacsejades.
Si podem, introduïm un drap a la boca per evitar que es mosseixi la llengua.
Mantenir les mans allunyades de la boca de l’ animal.

Shock.

És una condició greu en què baixa massa la pressió arterial, de manera que l’organisme pateix una falta d’oxigenació, es pot produir a conseqüència d’una malaltia, ferida (hemorràgia) o trauma.

Símptomes: Extrema pal·liació d’engrunes, taquipnea, taquicàrdia i ansietat, progressivament la respiració es torna més lenta i el pols irregular, produint-se una pèrdua de consciència per falta d’oxigenació, que es podrà observar en la coloració de les engrunes que serà blavosa.
Tractament:
Tapar l’ animal per evitar la pèrdua de temperatura.
Col·locar l’animal de costat i estirar una mica el seu cap lluny del cos per obrir la via aèria i afavorir la respiració.
Aixecar els seus quarts del darrere, de manera que la sang corri cap al cap, és possible que es necessiti donar-li respiració artificial, o “rcp”.

Cop de calor.

Passa habitualment a l’estiu i quan les mascotes són tancades en automòbils amb escassa ventilació o tancats exposats al sol. Altres causes també poden ser la falta d’ombra per a mascotes que tenen el seu alberg a l’exterior, la falta d’aigua potable, excitació excessiva o exercicis en climes calorosos.

Símptomes:
Temperatura rectal de 42º c o més.
Respiració dificultosa.
Augment del ritme cardíac.
Tremolors musculars, jadeo, salivació excessiva, mucoses o engrunes de color blavós. Els animals no tenen la mateixa capacitat humana per regular la temperatura del seu cos, ja que no somriuen. Hem de baixar la temperatura de l’animal immediatament, mullant-lo amb aigua a temperatura ambient (no freda) durant una bona estona i quan es recuperi provar de donar-li de beure despacio i tombar-lo damunt d’una tovallola humida.

Hemorràgies.

Es produeix per ferides i per danys als teixits o òrgans interns.
Si és superficial, retallarem el pèl al voltant de la ferida, rentarem amb sèrum fisiològic i gases i aplicarem solució de iode o aigua oxigenada.
En les hemorràgies externes, procurarem reduir el flux de sang pressionant-la durant uns minuts i aplicarem un embenat compressiu per aturar el flux el més ràpid possible de manera ferma però sense arribar a aturar la circulació.
    “Sota cap circumstància realitzar un torniquet”.
Tipus d’ hemorràgia:
Orelles: Col·locar una gasa o cotó sobre la zona afectada i pressionar.
Boca o llengua: Mantenir baixa el cap del gos per evitar que tragui sang.
Nas: No s’ha d’apretar les cavitats nasals o taponar-les, sinó humitejar un drap amb aigua molt freda i col·locar-lo sobre el pont del nas, pot que procedeixi d’una ferida interna i en aquestes condicions no servirà i haurà de ser atès professionalment.
Membres: La pressió s’ ha de fer entre la ferida i el cor.
Ulls: Col·locar-li draps humits amb aigua freda.
Si es trenca una ungla d’arrel, netejar la ferida i embenar-la per portar el gos al veterinari.
       “Mai desinfectar ferides amb alcohol, sempre usar aigua oxigenada”.

Cremades.

Són provocades pel contacte directe amb una font de calor.
S’han de rentar bé amb aigua freda i sabó i aplicarem crema específica per a cremades, si no en disposem de cap, aplicar vaselina.
S’aconsella tapar la zona afectada amb una venda sense apretar per evitar la infecció.
En cas de cremada per algun químic, la rentam sense sabó, i apliquem la crema per alleujar.
“Si no tenim cap crema, no posem cap tipus d’embenatge ni gasa”.

Enverinaments.

Símptomes: Vòmits, diarrea, salivació excessiva, convulsions, tremolor muscular, marejos i també.
Davant d’un possible cas d’enverinament, si sabem que s’ha intoxicat seguir les indicacions de l’envàs i portar-lo immediatament al veterinari.
“Si no sabem no induir al vòmit”.
Més sobre aquest tema:
http://www.adiestradorcanino.com/webdelperro/intoxicacion-o-envenenamiento-de-nuestro-perro/128

Picades d’ insectes:

En cas de vespes rentar amb vinagre diluït en aigua.
Si és de vespa aplicarem bicarbonat sòdic.
Si està molt inflamat aplicarem compreses d’aigua freda.
Si l’espardenya estigués a l’ull, nas, o boca evitar donar-li aigua i portar-lo urgentment al veterinari.
Bitxeres o miasi:
És una malaltia provocada per la presència i desenvolupament de larves de mosques en les ferides de les nostres mascotes, cal prestar molta atenció a aquestes ferides, realitzant-los les neteges i cures pertinents eliminant els cucs i larves amb pinces i rentant amb aigua oxigenada i aplicant curabitxeres (productes que s’empren per curar o prevenir infestacions externes del bestiar, gossos, etc.).
Enllumenat.
Un cop comença l’enllumenat hem de tenir a mà una bona provisió de tovalloles, fil per a vessar el cordó umbilical i desinfectant per a les nostres mans, no cal interferir en el part llevat que sigui absolutament necessari, havent de recórrer al veterinari si després de l’inici de les contraccions, el primer cadell no apareix en el termini de mitja hora.
Acció d’ emergència. La femella hauria de donar a llum un cadell dins de les dues hores posteriors al fet que trenqui aigües, les següents cries poden arribar a intervals que van d’uns quants minuts fins a les dues hores, si la gossa ha estat empenyent infructuosament durant més de mitja hora caldrà trucar al veterinari, ja que els cadells podrien ser massa grans perquè la femella els alumbre, el veterinari podria recomanar-nos una cesària, que consisteix a practicar una incisió a l’abdomen i extreure els cadells a mà.
Assistència en el part. Els cadells neixen de cap i encongits, tot i que també poden fer-ho d’esquena, si la mare té dificultats, podem tirar amb molta suavitat del cadell alhora que aquesta fa força, si només apareixen les potes caldrà trucar al veterinari.
Si la mare no llanc al nounat per netejar-lo, retirem la membrana de la seva cara, eliminant els líquids que obstrueixen la boca i l’hoquei i el freguem amb una tovallola per estimular la respiració.
La mare hauria de mossegar el cordó umbilical, si no ho fa, atapeïm el cordó amb fil a uns 5 cm de l’ombligo del cadell i el tallem pel costat oposat al nus, “no cal tirar del cordó umbilical”.
La mare podria rebutjar el cadell si l’allunyem d’ella; per la qual cosa li hem de permetre la cria i el col·locarem on pugui alletar.
Com ajudar un cadell feble.
Massatge amb una tovallola, especialment al voltant del cap i el pit.
Si segueix sense respirar, hem de suspendre la cria per les potes posteriors durant uns segons, perquè expulsi fluids acumulats a les vies respiratòries agitant-lo suaument.
Un cop respiri caldrà mantenir-lo abrigat, embolicant-lo en una tovallola fins que la mare acabi de donar a llum.
Un cop finalitzat el part, mostrem el cadell feble a la mare i ens assegurem que troba un mugró productiu, caldrà vigilar-lo durant uns dies per evitar que els cadells més forts el desplacin.

Torsió d’ estómac.

És una distensió aguda de l’estomac en què pot arribar a torçar-se sobre si mateix.
Els símptomes que presenta el gos són inquietud no parant de moure’s, es queixa , eructa o pateix espasmes abdominals, intenta vomitar però no ho aconsegueix, agafa saliva escumosa, l’abdomen es glaça, es posa tens, dur i timpànic, portar-lo urgentment al veterinari.
Per prevenir aquesta torsió hem d’evitar que faci exercicis violents abans o després dels àpats, fraccionar la presa d’aliments i l’aigua si beu desmesuradament.
Més sobre aquest tema:
http://www.adiestradorcanino.com/webdelperro/torsion-de-estomago-en-los-perros/127

Farmaciola d’ emergència.
Hem de tenir una farmaciola d’ emergència amb els materials següents:
Bozal, adaptat a la talla del gos.
Aigua oxigenada i alcohol 96º.
Solució desinfectant (tipus mercromina, mertiolat o betadine) o antisèptic específic per a veterinària en forma d’esprai, líquid o pols.
Cotó, compreses absorbents, gases esterilitzades i benes.
Esparadrap de gran fixació.
Termòmetre irrompible de vidre líquid i lectura ràpida (per a temperatura rectal).
Tisores corbes i recta, talla-ungles i pinces.
Crema per a cremades o parafinament.
“Com a recomanació tenir a mà el telèfon del veterinari d’urgències”. 

Article extraït de http://www.adiestradorcanino.com

Bibliografia.
http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=866
http://www.taringa.net/posts/info/15056067/Primeros-auxilios-para-perros-y-gatos.html
http://www.perros2.com/primeros-auxilios-caninos
http://www.encantadordeperros.es/trucos/primeros-auxilios-en-tu-perro.HTML
http://es.wikipedia.org/wiki/Primeros_auxilios